Com ser un bon líder en un centre educatiu

Estàndard

María Campo és l’assessora pedagògica de  Eduka&Nature una empresa que programa activitats lúdiques  esportives, amb component educatiu, amb la finalitat d’aconseguir transmetre als nens i joves valors que els ajudin a arribar a ser millors persones.

La revista Educación 3.0 ha publicat aquest mes de juny un article d’ella on ens parla sobre el paper del director d’un centre. Vist des del punt de vista de la innovació, hi ha una sèrie d’idees que em semblen claus:

  • Un líder ha de contagiar positivisme i il·lusió per evitar la desmotivació.
  • La gestió horitzontal afavoreix un lideratge basat en la participació i la col·laboració en equip.
  • Un director ha de ser honest i mostrar coherència, així com prestar atenció personal a cada membre per fer-los sentir que són importants i que es valora el seu treball.
  • Un director ha de ser tolerant i condescendent amb les errades. Quan passen s’ha d’analitzar la causa i posar les solucions pertinents.

 

Aquí us deixo l’enllaç a l’article.

Anuncis

El que no funciona de cap manera és la Secundària

Estàndard

La Pilar Benejam és una mestra i pedagoga menorquina que va rebre el premi Bartomeu Picornell a la millora de la qualitat educativa.

El diari Ara Balears va publicar a mitjans de juny aquesta entrevista on ens parla de la seva visió de l’actual sistema educatiu.

M’han agradat els comentaris que fa sobre la Secundària. Estic totalment d’acord amb la seva visió.

El que no funciona de cap manera és la Secundària. No és culpa de ningú, és culpa del sistema. El professorat de Secundària és gent que té molts coneixements, però no té una formació com a docent. Aquí teníem el CAP des dels 70. CAP en català vol dir res. En tres mesos no es pot formar un bon professor. Ara hi ha el màster, hem aconseguit que hi hagi un any, però els departaments de la universitat… La universitat té departaments i la societat té problemes. I els departaments no resolen els problemes.

Podeu llegir l’entrevista en aquest enllaç.

No a qualsevol preu…

Estàndard

Recentment hem sabut els resultats de les proves PISA i han tornat a sortir a la llum el rànking dels països amb millors resultats. Singapur està a dalt de tot. Aquesta ciutat-estat aconsegueix els millors resultats.

La pregunta que cal fer-se és: és l’exemple a seguir?

Disciplina, respecte portat a l’extrem, agrupacions segons les capacitats, meritogràcia, exàmens, pressió… Què voleu que us digui… Per a mi, no tot val per arribar a l’excel·lència. Tot i que cap sistema educatiu és extrapolable, posats a triar jo em quedo amb Finlàndia.

El passat 14 de desembre, a El Periódico de Catalunya es va publicar aquesta entrevista a un espanuol que viu a Singapur.

Tornem-hi amb Finlàndia

Estàndard

Després de les vacances i a punt de començar les classes amb els alumnes, reprenc l’activitat del Blog.

I ho faig amb un petit documental que el gran Michael Moore va fer sobre l’èxit educatiu de Finlàndia. Es cert que es porta molt de temps parlant de com s’ho fan en aquell país però, per aquí, sembla que no es pren nota…

Un sistema en el qual no hi ha deures, on els alumnes van a classe menys hores i menys dies que en el curs escolar, on no hi ha revàlides… Un sistema on les arts es valorant tant com la llengua i les matemàtiques… Un sistema que té com a prioritat la felicitat dels alumnes…

Un país on totes les escoles són igual i on no hi ha rànkings i on està prohibit per llei cobrar matrícula. D’aquesta manera, és normal que les famílies riques es preocupin de què l’escola pública tingui els millors recursos possibles…

No es tractar d’importar tot aquest sistema, perquè no tot és extrapolable… Però no em digueu que no hi ha coses en les quals ens podríem fixar…

Richard Gerver i les polítiques educatives

Estàndard

Richard Gerver, un dels gurús que pregonen la necessitat dels canvis en l’educació,  ve estar al SIMO Educación que es va celebrar a Madrid a la tardor.

Allà li van fer aquesta petita entrevista que ara us presento. Són només tres minuts i mig, però suficients perquè Gerver ens parli de la necesitat del canvi en les polítiques educatives, de com hem de garantir que els nostres joves es peparen per al futur, de com els governs del països europeus no volen parlar amb ell ni amb gent com ell…

Gerver ha publicat fa poc a Espanya el seu últim llibre, titulat El Cambio. El títol no pot ser més clar…

Quan desobeir és la via perquè l’aprenentatge succeeixi

Estàndard

Cada vegada m’agrada més la filosofia disruptiva de Maria Acaso… Em va encantar el seu llibre rEDUvolution, que dóna pistes per acabar amb el que ella anomena l’educació bulímica.

La seva última entrada al seu blog em sembla espectacular. Es titula Hackea el aula y miente al inspector: cuando desobedecer es la vía para que el aprendizaje suceda. En ella es queixa de com, a partir de l’aprovació de la LOMCE i de la publicació dels resultats PISA, tothom parlava de rendiment, de  professionalització, de reultats, de competivitat… Però poc s’ha parlat d’aprenentatge.

Tanto PISA como la LOMCE pretenden firmemente conseguir que el aprendizaje NO suceda, pretenden que sigamos preocupados por las notas en vez de por el conocimiento, por los resultados en vez de por el proceso, por los números en vez de por las personas.

I a partir d’aquí, plantaje seguir lluitant per allò que creiem. I això potser significa “fer tot el contrari del que se’ns diu que fem”  o “redactar la programació que sabem que no ens donarà problemes amb els nostres superiors però portar a la pràctica la programació que considerem necessària perquè els nostres alumnes aprenguin“.

Us recomano la lectura de la seva entrada.

acaso