No a qualsevol preu…

Estàndard

Recentment hem sabut els resultats de les proves PISA i han tornat a sortir a la llum el rànking dels països amb millors resultats. Singapur està a dalt de tot. Aquesta ciutat-estat aconsegueix els millors resultats.

La pregunta que cal fer-se és: és l’exemple a seguir?

Disciplina, respecte portat a l’extrem, agrupacions segons les capacitats, meritogràcia, exàmens, pressió… Què voleu que us digui… Per a mi, no tot val per arribar a l’excel·lència. Tot i que cap sistema educatiu és extrapolable, posats a triar jo em quedo amb Finlàndia.

El passat 14 de desembre, a El Periódico de Catalunya es va publicar aquesta entrevista a un espanuol que viu a Singapur.

Tornem-hi amb Finlàndia

Estàndard

Després de les vacances i a punt de començar les classes amb els alumnes, reprenc l’activitat del Blog.

I ho faig amb un petit documental que el gran Michael Moore va fer sobre l’èxit educatiu de Finlàndia. Es cert que es porta molt de temps parlant de com s’ho fan en aquell país però, per aquí, sembla que no es pren nota…

Un sistema en el qual no hi ha deures, on els alumnes van a classe menys hores i menys dies que en el curs escolar, on no hi ha revàlides… Un sistema on les arts es valorant tant com la llengua i les matemàtiques… Un sistema que té com a prioritat la felicitat dels alumnes…

Un país on totes les escoles són igual i on no hi ha rànkings i on està prohibit per llei cobrar matrícula. D’aquesta manera, és normal que les famílies riques es preocupin de què l’escola pública tingui els millors recursos possibles…

No es tractar d’importar tot aquest sistema, perquè no tot és extrapolable… Però no em digueu que no hi ha coses en les quals ens podríem fixar…

Richard Gerver i les polítiques educatives

Estàndard

Richard Gerver, un dels gurús que pregonen la necessitat dels canvis en l’educació,  ve estar al SIMO Educación que es va celebrar a Madrid a la tardor.

Allà li van fer aquesta petita entrevista que ara us presento. Són només tres minuts i mig, però suficients perquè Gerver ens parli de la necesitat del canvi en les polítiques educatives, de com hem de garantir que els nostres joves es peparen per al futur, de com els governs del països europeus no volen parlar amb ell ni amb gent com ell…

Gerver ha publicat fa poc a Espanya el seu últim llibre, titulat El Cambio. El títol no pot ser més clar…

Quan desobeir és la via perquè l’aprenentatge succeeixi

Estàndard

Cada vegada m’agrada més la filosofia disruptiva de Maria Acaso… Em va encantar el seu llibre rEDUvolution, que dóna pistes per acabar amb el que ella anomena l’educació bulímica.

La seva última entrada al seu blog em sembla espectacular. Es titula Hackea el aula y miente al inspector: cuando desobedecer es la vía para que el aprendizaje suceda. En ella es queixa de com, a partir de l’aprovació de la LOMCE i de la publicació dels resultats PISA, tothom parlava de rendiment, de  professionalització, de reultats, de competivitat… Però poc s’ha parlat d’aprenentatge.

Tanto PISA como la LOMCE pretenden firmemente conseguir que el aprendizaje NO suceda, pretenden que sigamos preocupados por las notas en vez de por el conocimiento, por los resultados en vez de por el proceso, por los números en vez de por las personas.

I a partir d’aquí, plantaje seguir lluitant per allò que creiem. I això potser significa “fer tot el contrari del que se’ns diu que fem”  o “redactar la programació que sabem que no ens donarà problemes amb els nostres superiors però portar a la pràctica la programació que considerem necessària perquè els nostres alumnes aprenguin“.

Us recomano la lectura de la seva entrada.

acaso

Un altre NO a la LOMCE

Estàndard

El PP ha tirat endavant la LOMCE sense cap consens ni en la comunitat educativa ni en la societat… Ni les veus dels polítics de l’oposició ni les veus del poble a les manifestacions, han servit de res.

Però aquestes paraules de NO tenen molta més força en la veu dels nens. I això és el que va fer la Plataforma en defensa de l’escola pública de Palencia. Un video magnífic.