Tornem-hi amb Finlàndia

Estàndard

Després de les vacances i a punt de començar les classes amb els alumnes, reprenc l’activitat del Blog.

I ho faig amb un petit documental que el gran Michael Moore va fer sobre l’èxit educatiu de Finlàndia. Es cert que es porta molt de temps parlant de com s’ho fan en aquell país però, per aquí, sembla que no es pren nota…

Un sistema en el qual no hi ha deures, on els alumnes van a classe menys hores i menys dies que en el curs escolar, on no hi ha revàlides… Un sistema on les arts es valorant tant com la llengua i les matemàtiques… Un sistema que té com a prioritat la felicitat dels alumnes…

Un país on totes les escoles són igual i on no hi ha rànkings i on està prohibit per llei cobrar matrícula. D’aquesta manera, és normal que les famílies riques es preocupin de què l’escola pública tingui els millors recursos possibles…

No es tractar d’importar tot aquest sistema, perquè no tot és extrapolable… Però no em digueu que no hi ha coses en les quals ens podríem fixar…

L’educació en el 2111

Estàndard

Discovery Science va preparar aquest reportatge sobre com seria l’educació l’any 2011. Tal vegada, per aconseguir algunes de les coses que es plantegen no faci falta esperar tant de temps.

Com sempre dic, la tecnologia no ho és tot… La clau de la qüestió és el canvi de la metodologia. I per a això, no hauria de fer falta que passés un segle…

 

Continuem amb Finlàndia

Estàndard

Com a continuació a l’entrada anterior, he trobat un vídeo molt interessant que  ens explica el sistema educatiu finlandès.

Es titula El fenomen finlandès: El sistema escolar mes sorprenent del món. Es tracta d’un documental de 60 minuts que descriu per què Finlàndia poseeix un sistema educatiu que fa més d’una dècada que se situa entre els millors del món.

Un sistema en el qual els alumnes fan pocs exàmens, tenen menys deures, i en el qual els professors reben un sou competitiu i es troben implicats en la seva feina…

Qüestió d’educació

Estàndard

El passat diumenge, el Jordi Évole va iniciar la nova temporada del seu programa Salvados amb un capítol dedicat a l’educació.

Va parlar del nostre sistema educatiu, ple de contradiccions i contraindicacions, i el va comparar amb el de Finlàndia, país que es troba en els primer llocs del rànquing educatiu.

En el programna es diuen coses molt interessants i que haurien de fer reflexionar als nostres polítics. Jo em quedo amb les següents frases:

  • No tenim petroli, no tenim or, però tenim persones en les quals invertim per potenciar la seva intel·ligència, i que siguin el motor de la nostra nació.
  • Un poble educat no permet corruptes ni incompetents.

L’exemple de Finlàndia

Estàndard

Finlàndia està en boca de tothom quan parlem d’educació… Però no sempre ha estat així. Als anys 70 el rendiment acadèmic dels finlandesos era baix. Va ser aleshores quan es va decidir reformar el sistema educatiu. Aquests van ser alguns dels canvis que es van impolsar:

  • Van eliminar l’obligatorietat dels examenes estandarditzats a nivell nacional per tal de donar més llibertat i iniciativa als professors.
  • Van elevar el nivell requerit per ser professor. A Finlàndia per ser professor has de fer un programa de postgrau de 3 anys una vegada graduat de la Universitat.  El programa és gratuït i el govern paga per la manutenció dels futurs professors durant els 3 anys de durada si són triats per al programa. Aquests incentius van atreure a més candidats que volien optar a ser professors. Tants, que només el 15% dels candidats són seleccionats en l’actualitat.
  • L’esforç per tenir professors de qualitat continua una vegada incorporats com a docents. Els professors passen pràcticament la meitat del temps en programes de desenvolupament professional, planificació col·laborativa i treballant amb els pares dels alumnes.

Els finlandesos confien en els seus professors.  En els anys 70 tenien guies del professor amb els temaris establerts. Les guies tenien 700 pàgines.  Avui dia, només tenen 10 pàgines.  Se’ls dóna molta llibertat.

Amb el suport de les empreses, els col·legis de Finlàndia s’enfoquen més a preparar els alumnes perquè siguin competitius al món laboral, i no han de perdre el temps enfocant-se en com superar absurds exàmens.