La taxonomia de Bloom

Estàndard

La idea d’establir un sistema de classificació d’habilitats, comprès dins d’un marc teòric, va sorgir en una reunió informal en finalitzar la Convenció de l’Associació Nord-americana de Psicologia, reunida a Boston (USA) el 1948. Es buscava que aquest marc teòric pogués usar-se per facilitar la comunicació entre examinadors, promovent l’intercanvi de materials d’avaluació i idees de com dur-la a terme. A més, es va pensar que estimularia la investigació respecte a diferents tipus d’exàmens o proves, i la relació entre aquests i l’educació.

El procés va estar liderat per Benjamin Bloom, Doctor en Educació de la Universitat de Chicago. Es va formular una Taxonomia de Dominis de l’Aprenentatge, que pot entendre’s com “Els Objectius del Procés d’Aprenentatge”. Això vol dir que després de realitzar un procés d’aprenentatge, l’estudiant ha d’haver adquirit noves habilitats i coneixements.

Als anys 90, antics estudiants de Bloom van revisar la Taxonomia del seu mestre i la van publicar al 2001. Un dels aspectes clau d’aquesta revisió és el canvi dels substantius de la proposta original a verbs, per significar les accions corresponents a cada categoria.

Un altre aspecte va ser considerar la síntesi amb un criteri més ampli i relacionar-la amb crear (considerant que tota síntesi és en si mateixa una creació); a més, es va modificar la seqüència en què es presenten les diferents categories.

taxonomia_bloom

verbs

Anuncis

20 principis de la Psicologia que impliquen l’aprenentatge

Estàndard

L’American Psychological Association ha editat un document titulat Top 20 principles from Psichology for Pre K-12 teaching and learning. En ell s’estableixen 20 principis crítics que procedeixen de la investigació psicològica, i que tenen una implicació directa en l’aprenentatge i l’ensenyament, en particular des de l’educació infantil fins al batxillerat.

  • PRINCIPI 1. Les creences o percepcions que els estudiants tinguin sobre la seva intel·ligència i capacitat afecten al seu aprenentatge i funcionament cognitiu.
  • PRINCIPI 2. El que els alumnes ja saben afecta al seu aprenentatge.
  • PRINCIPI 3.  El desenvolupament cognitiu dels estudiants i el seu aprenentatge no està limitat per etapes generals del desenvolupament.
  • PRINCIPI 4.  L’aprenentatge està basat en el context, per la qual cosa la generalització del mateix a nous contextos no es realitza de manera espontània, sinó que ha de facilitar-se.
  • PRINCIPI 5. L’adquisició de coneixements i habilitats a llarg termini depèn en gran mesura de la pràctica.
  • PRINCIPI 6. Un feedback als estudiants clar, explicatiu i a temps, és important per a l’aprenentatge.
  • PRINCIPI 7. L’autorregulació dels estudiants asisteix l’aprenentatge, i les habilitats d’autorregulació poden ensenyar-se.
  • PRINCIPI 8. La creativitat de l’estudiant es pot fomentar.
  • PRINCIPI 9. Els estudiants tendeixen a gaudir de l’aprenentatge i tenen un millor rendiment quan estan més intrínseca que extrínsecament motivats per rendir.
  • PRINCIPI 10. Els estudiants persisteixen davant les tasques desafiadores i processen la informació amb una profunditat més gran quan adopten metes de domini en lloc de metes d’acompliment.
  • PRINCIPI 11.  Les expectatives dels professors sobre els seus estudiants afecten a les oportunitats d’aquests per aprendre, a la seva motivació i als resultats del seu aprenentatge.
  • PRINCIPI 12.  L’establiment d’objectius a curt termini (proximals), específics, i amb un moderat nivell de repte, incrementa la motivació més que l’establiment d’objectius a llarg termini (distals), generals i excessivament difícils.
  • PRINCIPI 13. L’aprenentatge es troba situat dins de múltiples contextos socials.
  • PRINCIPI 14. Les relacions interpersonals i la comunicació són crítiques per al procés d’ensenyament-aprenentatge i per al desenvolupament soci-emocional dels estudiants.
  • PRINCIPI 15. El benestar emocional influeix en el rendiment educatiu, l’aprenentatge i el desenvolupament.
  • PRINCIPI 16.  Les expectatives sobre la conducta a classe i la interacció social s’aprenen i poden ensenyar-se utilitzant principis provats sobre la conducta i la instrucció en classe efectiva.
  • PRINCIPI 17.  La gestió efectiva de la classe es basa en:  l’establiment i la comunicació d’expectatives altes, i un elevat nivell de suport a cada alumne.
  • PRINCIPI 18.  Tant l’avaluació formativa com la sumativa són importants i útils, però requereixen enfocaments i interpretacions diferents.
  • PRINCIPI 19. Les habilitats, coneixements i capacitats dels alumnes es mesuren millor amb procediments recolzats en la ciència psicològica, amb estàndards de justícia i qualitat ben definits.
  • PRINCIPI 20. Donar sentit a les dades de l’avaluació depèn d’una interpretació clara , adequada i justa.

Personalització de l’aprenentatge

Estàndard

Javier Tourón centra la seva intervenció en aquest vídeo en un concepte que, de ser possible, és clau en el futur de cadascun dels nostres alumnes: la personalització de l’aprenentatge. I això vol dir adaptar-se als ritmes i estils d’aprenentatge dels nostres nens i joves, però, per descomptat, entendre, potenciar i aprofitar els seus interessos a cada moment de la seva vida.

Ni assignatures, ni exàmens, ni notes

Estàndard

A La Vanguardia de avui ha aparegut un article que comenta els processos innovadors d’algunes escoles: trencar horaris i parets de les aules, eliminar exàmens, matar la dictadura de la nota… Aprendre de veritat. Exemple de que una altra escola és possible:

Ni assignatures, ni exàmens ni notes. La santa trinitat de l’educació tradicional salta pels aires en un nombre creixent d’escoles. Encara són minoria, però aquests centres posen sobre la taula la necessitat de capgirar un sistema que molts consideren obsolet.

Allò d’eliminar horaris i exàmens, almenys parcialment, és la part més vistosa d’aquestes iniciatives. En realitat, es tracta d’una peça més dins d’un canvi profund, sistèmic, que intenta respondre a una pregunta fonamental: Com ha de ser l’escola del segle XXI? Del tema se’n va parlar àmpliament a Barcelona a començaments de mes, durant la celebració de l’ITworldEdu, un certamen sobre innovació educativa lligada a la tecnologia.

Richard Gerver, professor britànic que assessora diversos governs en matèria d’educació, hi va fer una crida per fer caure els murs de l’escola del segle XIX, la que, segons ell, encara predomina a qualsevol país del món. Escoles en els quals continua sonant el timbre perquè els nens canviïn de matèria o surtin al pati, “com en una fàbrica”. És l’educació de la societat industrial. “Però ara som a la societat del coneixement, o no és així?”, plantejava Gerver.

Aquestes inquietuds són molt a prop, no només en boca de gurus internacionals i en els congressos. Només cal passar per les jornades de portes obertes d’escoles i instituts aquests dies. Es va veure, per exemple, en les sessions informatives de l’escola pública El Martinet de Ripollet (Vallès Occidental), el mes passat. Molts pares van quedar sorpresos en descobrir que no hi ha horaris ni “la classe de matemàtiques, la de llengua o la d’anglès”, sinó que els continguts s’aprenen de forma transversal entorn d’un centre d’interès o projecte -la Lluna, la història del temps, el nombre pi…-; que els alumnes no fan exàmens convencionals, sinó que estan sotmesos a una avaluació contínua, i que, per tant, els pares tampoc no reben qualificacions numèriques dels fills, sinó un informe sobre el que l’alumne ha après i el que no.

El cas més notori d’aquesta nova educació aquests dies és el de les escoles Jesuïtes de Catalunya, un projecte que ha captat l’atenció del sector educatiu del país. Sota el nom d’Horitzó 2020, els vuit centres que integren la xarxa s’han embarcat en un canvi radical. A part d’eliminar horaris i assignatures, han modificat l’espai de l’escola, han unit grups d’alumnes i professors, han creat una nova etapa intermèdia que unifica els cursos de 5è i 6è de primària amb els de 1r i 2n d’ESO… Aquest curs tres centres fan una prova pilot i en cinc anys, els 13.000 alumnes d’aquestes escoles treballaran amb la nova metodologia.

Una transformació semblant ha emprès l’escola Pia. Els vint col·legis que integren el grup, amb 20.000 alumnes, han preparat durant quatre anys una metamorfosi educativa que iniciaran el curs que ve a tres escoles. A poc a poc l’estendran a tots els seus centres. A la xarxa pública, cada vegada més escoles de primària treballen d’una forma similar, encara que a la secundària resulta més difícil trobar iniciatives d’aquest tipus.

Una excepció: la xarxa d’instituts innovadors que coordina l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L’institut-escola Les Vinyes (Castellbisbal) forma part d’aquesta xarxa i s’ha convertit en un referent arreu. A infantil i primària tot el currículum es reparteix entre “racons, ambients i projectes”. Els ambients serien el més semblant a una assignatura tradicional, explica Boris Mir, el cap d’estudis.

Hi ha el racó de matemàtiques, de llengua… on els alumnes adquireixen coneixements bàsics. Després, els ambients imiten situacions de la vida real, i en els projectes els estudiants elaboren treballs en grup.

A la secundària, cada professor imparteix dues assignatures i es creen equips docents encarregats de cadascun dels cursos. L’ensenyament s’organitza en cicles d’entre tres i quatre setmanes: les dues primeres els alumnes tenen classes “més tradicionals”, i després fan una feina globalitzada, on les diferents disciplines es fonen per donar resposta a una pregunta o desafiament. Es pot mesurar la bellesa? Qui som? Som realment a l’any 2015? Quines desigualtats perduren? Són qüestions que els alumnes han treballat, i aquí s’integren les llengües, les matemàtiques, la tecnologia o la història. Redacten documents, busquen informació, s’organitzen per crear una exposició, una revista o una producció audiovisual que respongui a aquestes preguntes. “Aquesta metodologia també ens permet treballar habilitats socials, l’organització, la col·laboració, la creativitat, l’empatia… capacitats que la societat actual reclama i que l’escola tradicional no potencia prou”, afirma Mir.

A l’escola jesuïta Infant Jesús, de Barcelona, la classe de 5è de primària s’ha organitzat en grups per elaborar una línia del temps, de la prehistòria als nostres dies. Les tres professores que són amb els 50 alumnes expliquen el naixement de l’antiga Grècia i de Roma i aporten recursos d’internet, els alumnes busquen informació en català, castellà i anglès; realitzen una línia del temps a escala, situen en un mapa interactiu ciutats i fets històrics… “Així és divertit treballar; l’any passat, amb les assignatures normals tot era més avorrit”, assegura un grup d’alumnes.

“Un dels objectius del nostre canvi és lluitar contra l’absentisme emocional, nens que vénen a l’escola per obligació, però que no gaudeixen del fet d’aprendre”, relata el director de l’Infant Jesús, Joan Blasco. “A la vida no tenim problemes de matemàtiques, llengua o geografia, sinó problemes en general, així que és lògic que l’escola funcioni de forma interdisciplinària, i potenciant habilitats i actituds més enllà dels coneixements acadèmics”, afegeix el director general de l’Escola Pia, Joan Vila.

La Lomce va en el sentit contrari, amb un currículum molt detallat de cada assignatura i posant l’èmfasi en les notes numèriques des de primària. De tota manera, els professors consultats consideren que les escoles tenen marge de maniobra per continuar amb els projectes malgrat els currículums oficials.

Això sí, en els centres públics reclamen més suport per dur a terme aquestes experiències innovadores, que a la xarxa concertada sol ser més fàcil d’instaurar. “La innovació a les escoles està tolerada, però no avalada”, coincideixen Boris Mir i Rosa Sardà, directora de Les Vinyes.

Una de les principals dificultats que troben és la inestabilitat de la plantilla. “Sobretot a l’ESO; poder escollir el professorat resulta fonamental per mantenir aquests projectes”, continuen. Ensenyament ha iniciat un canvi en aquest sentit i permet triar alguns perfils singulars a les direccions dels centres

El canvi a l’escola del segle XXI, defensen tots, es torna imperatiu.

Els jesuïtes eliminen les assignatures, exàmens i horaris dels seus col·legis

Estàndard

Una altra educació és possible… Hi ha molts que ho diem, però a vegades sembla que sigui impossible portar-ho a terme….

Avui a El Confidencial ha aparegut una notícia que ens demostra que sí que és possible.

Los colegios de jesuitas de Cataluña, en los que estudian más de 13.000 alumnos, han comenzado a implantar un nuevo modelo de enseñanza que ha eliminado asignaturas, exámenes y horarios y ha transformado las aulas en espacios de trabajo donde los niños adquieren los conocimientos haciendo proyectos conjuntos.

Los jesuitas, que en Cataluña cuentan con ocho colegios, han diseñado un nuevo modelo pedagógico en el que han desaparecido las clases magistrales, los pupitres, los deberes y las aulas tradicionales, en un proyecto que ha comenzado en quinto de primaria y primero de ESO en tres de sus escuelas y que se irá ampliando al resto.

“Con el actual modelo de enseñanza tradicional, los alumnos se están aburriendo y están desconectando del sistema, sobre todo a partir de sexto de primaria”, ha explicado el director general de la Fundación Jesuitas Educación (FJE) de Cataluña, Xavier Aragay.

El nuevo modelo incluye la creación de una nueva etapa intermedia entre la primaria y la secundaria, que la conforman los cursos quinto y sexto de primaria y primero y segundo de ESO.

Para llevar a cabo el proyecto, que lleva por nombre “Horizonte 2020”, los jesuitas han derribado las paredes de sus aulas y las han transformado en grandes espacios para trabajar en equipo, unas ágoras en las que hay sofás, gradas, mucha luz, colores, mesas dispuestas para trabajar en grupo y acceso a las nuevas tecnologías.

En los tres colegios que están experimentando esta novedad han juntado las dos clases de 30 alumnos en una sola de 60, pero, en vez de un profesor por cada 30, tienen tres profesores para 60.

Los tres profesores acompañan todo el día a los alumnos y tutorizan los proyectos en los que trabajan, a través de los cuales adquieren las competencias básicas marcadas en el currículo.

“No hay asignaturas, ni horarios, al patio se sale cuando los alumnos deciden que están cansados”, ha explicado Aragay, que, en los seis primeros meses de experimentación, ya ha constatado que “el método funciona” y ha reanimado a los estudiantes.

“Transformar la educación es posible”, ha remarcado el director general, que reconoce que el cambio es “radical” y que dos de cada tres de los 1.500 profesores de sus escuelas ha estado a favor.

Según Aragay, “en la escuela es donde más se habla de trabajo en equipo y donde menos se practica”, cosa que se soluciona con este método, “que también palía unos currículos excesivos que nunca se imparten completos”.

Antes de implementarlo, los jesuitas recogieron 56.000 ideas de alumnos, padres y madres y profesores para mejorar la educación.

“Educar no es sólo transmitir conocimientos”, ha señalado el director general adjunto de la FJE, Josep Menéndez.

El proyecto impulsa “las inteligencias múltiples y sacar todo el potencial” de los alumnos y que hagan las actividades de aprendizaje según sus capacidades.

“Hemos transformado la educación para que el alumno sea el protagonista, para que haya verdadero trabajo en equipo y los estudiantes descubran cuál es su proyecto vital, qué quieren hacer en la vida y enseñarles a reflexionar, porque van a vivir en una época que les va a desconcertar”, ha argumentado Aragay.

Los alumnos comienzan la jornada con 20 minutos de introspección y reflexión para plantearse los retos de la jornada y finalizan con otros 20 minutos de discusión sobre si han conseguido los objetivos.

Las asignaturas han sido sustituidas por proyectos. “Por ejemplo, si hacemos un proyecto sobre el imperio romano, pues aprendemos arte, historia, latín, religión y geografía”, ha detallado Menéndez, y si hay que aprender raíces cuadradas para llevar a cabo otro proyecto, los alumnos pueden acudir a las unidades didácticas.

“Aprenden mucho mejor si ven que lo que aprenden tiene una aplicación práctica”, ha defendido Aragay.

Los proyectos, en los que también se implican padres y madres, se realizan un 33 % en catalán, un 33 % en castellano y un 33 % en inglés.

Aunque no hay asignaturas, para cumplir con lo establecido legalmente también ponen notas, pero puntúan primero las competencias de cada alumno y luego, mediante un algoritmo, las transforman en notas por materias para que consten en el expediente.

Según Aragay, en los seis meses de experiencia han encontrado casos de alumnos que “antes se inventaban que tenían fiebre para no acudir a clase y ahora quieren venir aunque tengan fiebre”.

Con esta nueva pedagogía, que también aplican a los más pequeños de P3 y P4, “en vez de mirar el BOE o el DOGC, miramos la cara de los niños y les ayudamos a desarrollar su proyecto vital, a descubrir sus talentos, a encontrar sentido a lo que hacen, a lo que quieren conseguir, a saber interpretar, a reflexionar, a cuestionar. Junto con la familia e internet, intentamos construir personas”.

Com canviar el paisatge de l’educació?

Estàndard

La María Acaso va participar el passat mes de gener al TEDxBarcelonaEducation. Com sempre, la seva xerrada girava al voltant de la revolució que necessita el món de l’educació. El que ella anomena rEDUvolution.

Realment aprenem quan estem a classe? O més aviat els professors fem que ensenyem i els estudiants fan que aprenen mentre que l’aprenentatge NO succeeix? En aquesta xerrada la María proposa cinc factors que poden convertir-se en claus per portar a la pràctica la revolució educativa que la societat necessita i aconseguir entre tots canviar el paisatge de l’educació:

  • l’inconscient
  • la democràcia
  • el cos
  • el plaer
  • una avaluació descentralitzada