César Bona. Les escoles que canvien el món

Estàndard

El César Bona és aquell mestre saragossà que va estar nominat al Global Teacher Prize, una mena de Premi Nobel per a professors que cada any otorga la Fundació Varkey Gems.

Després de la seva nominació i la seva aparició en múltiples congresos i mitjans de comuncació, el César s’ha agafat un any sabàtic que ha dedicat a visitar set de les escoles espanyoles més innovadores. Fruit d’aquestes visites, acaba d’aparèixer el seu llibre Las escuelas que cambian el mundo.

La setmana passada va estar al programa La aventura del saber, de Rtve. Sempre és un gust escoltar al César i veure com no deixar de recordar-nos que cal tornar el sentit comú a l’escola.

César fa de les seves classes moments especials. Intenta enginyar-se-les perquè tots els seus alumnes s’impliquin i deixin anar la seva imaginació. Tot això des del foment del respecte, l’empatia i l’esforç. Però, sobretot, la cosa que destaca en el seu treball diari és el sentit comú que aplica en totes les activitats que realitza amb els seus alumnes. Una cosa tan senzilla com aquesta i que tan fàcilment oblidem a les nostres escoles.

Anuncis

Els nous reptes de l’educació

Estàndard

César Bona és mestre de 5è de Primària a l’escola pública Puerta de Sancho, de Saragossa. No acostuma a utilitzar llibre de text i posa molts pocs deures. El seu truc és aconseguir que tots els seus alumnes se sentin importants.

Aquest any s’ha fet famós per ser un dels cinquanta finalistes al Global Teacher Prize, el premi Nobel dels mestres. Ha rebut premis nacionals i internacionals per fomentar la creativitat, la innovació i la sostenibilitat a l’educació i creu en un ensenyament més enllà dels llibres i les guies docents. Una educació que apoderi, que inspiri i que a través de les emocions i les experiències, tregui el millor dels nens del futur.

Va participar en el passat TEDxBarcelona i va argumentar que educar a les noves generacions és una obligació de tots i en aquesta tasca els nens han de ser els protagonistes del seu propi aprenentatge. Totes les matèries són importants però és necessari incorporar en el currículum escolar el fet d’educar en valors com el respecte, la tolerància i emfatitzar en la intel·ligència emocional. I és que tal com ens va recordar César, el factor humà (aspecte essencial per a desenvolupar-se com a persones) és molt més rellevant que els valors estandarditzats d’avaluació mitjançant qualificacions numèriques.
No oblidem que els nens són éssers curiosos per naturalesa, hem d’adquirir l’hàbit d’escoltar-los i deixar-los que s’expressin difuminant la jerarquia nen- adult/mestre i començar a parlar-los de tu a tu. Només d’aquesta manera aprenem conjuntament els uns dels altres. I va deixar una frase clau: “Una persona deixa d’aprendre no perquè es fa gran, sinó perquè deixa de tenir curiositat”