Compromís i educació

Estàndard

Els que hem tingut la sort de veure en directe al Richard Gerver sabem de la seva força comunicadora. Amb humor i vehemència és capaç de transmetre idees potentíssimes.

He trobat aquesta xerrada espectacular. Són vint-i-dos minuts en els quals Gerver proposa solucions per adaptar l’ensenyament a les noves realitats del segle XXI. Vint-i-dos minuts en els quals qüestiona una educació basada només en els coneixements, una educació que fuig de l’emoció i del compromís.

Val la pena veure’l i escoltar-lo.

L’educació del futur

Estàndard

Al suplement XL Dominical de El Periódico de Catalunya ha aparegut aquest passat diumenge 15 de gener una petita entrevista amb Julio Fontán, fundador del Col·legi Fontán de Bogotá, un dels més innovadors del món.

L’entrevista era petita, però en ella Fontán diu moltes coses interessants. A la seva escola, els alumnes no s’agrupen per cursos, poden triar els seus professors, planifiquen la seva jornada escolar… I també parla de com està fracassant el sistema actual en moltes de les nostres escoles. I dels deures, dels exàmens i de la creativitat.

No a qualsevol preu…

Estàndard

Recentment hem sabut els resultats de les proves PISA i han tornat a sortir a la llum el rànking dels països amb millors resultats. Singapur està a dalt de tot. Aquesta ciutat-estat aconsegueix els millors resultats.

La pregunta que cal fer-se és: és l’exemple a seguir?

Disciplina, respecte portat a l’extrem, agrupacions segons les capacitats, meritogràcia, exàmens, pressió… Què voleu que us digui… Per a mi, no tot val per arribar a l’excel·lència. Tot i que cap sistema educatiu és extrapolable, posats a triar jo em quedo amb Finlàndia.

El passat 14 de desembre, a El Periódico de Catalunya es va publicar aquesta entrevista a un espanuol que viu a Singapur.

L’escola innovadora advoca per reinventar el sistema educatiu

Estàndard

El passat divendres va aparèixer aquest petit article a El Periódico de Catalunya. En ell es feia ressò del Primer Simposi sobre canvi educatiu celebrat a Barcelona.

Preparar alumnes per al segle XXI, mètodes d’aprenentatge que posin l’alumne en el centre del procés d’aprenentatge, allunyar-se del currículum memorístic i mecànic, treball de competències, replatejar-se els instruments d’avaluació, vincular la realitat amb l’aprenentatge… Ens sona tot això?

Avorriment, zona de confort i altres…

Estàndard

Llegir i escoltar a Fernando Trujillo és sempre un plaer.

La setmana passada va participar a les XXX Jornades Pedagògiques de Barakaldo. Allà va parlar, principalment de l’Aprenentatge Basat en Problemes. Però en aquesta petita entrevista que li van fer després de la seva ponència, parla també d’altres coses: d’avorriment a les aules, de per què sortir de la zona de confort…

El poder de creure que pots millorar

Estàndard

Carol S. Dweck és una destacada investigadora en el camp de la motivació.  Ha guanyat recentment el Premi a la Contribució Científica Distingida de l’Associació Americana de Psicologia, un dels més alts premis en Psicologia. Fa un parell d’anys, la Casa Blanca va celebrar una conferència sobre el seu treball i tant el president Obama com Michelle Obama fan referència al seu treball en els seus discursos sobre l’educació.

La seva investigació se centra en com aconseguir fomentar l’èxit dels estudiants.Als seus treballs ha demostrat el paper de la mentalitat d’èxit i com la lloança de la intel·ligència pot minar la motivació i l’aprenentatge dels estudiants.

Les capacitats per a la resolució de problemes i per a l’aprenentatge sovint han estat considerades com a components de la personalitat. Dweck ha demostrat que les millores d’aquestes capacitats són compatibles amb l’ús sistemàtic de la formació i la retroalimentació apropiada. coneixement molt essencial per a qualsevol pare, mestre, capdavanter i ésser humà en general.

En aquesta xerrada TED ens parla de tot això. Crec que és molt interessant per a qualsevol pare i mestre.

Tornem amb els deures (4)

Estàndard

Quina és la solució, doncs, a la problemàtica dels deures? Perquè per a mi està clar que, el tipus de deures dels que hem parlat a les entrades precedents, sobren…

Però hi ha altra manera de treballar, més pedaggica, més lògica, més motivadora… En els darrers temps s’està introduint en molts sistemes educatius una metodologia que va néixer als Estats Units: l’anomenada Flipped Classroom o Clase Inversa.

flippedEl que fa aquest sistema és invertir els models tradicionals de l’ensenyament. Les instruccions i les explicacions es donen online fora de la classe i es traslladen els deures a l’aula. És a dir, la feina que fan els alumnes a casa és veure alguns vídeos explicatius que ha seleccionat el professors. Investiguen i preparen preguntes i dubtes que portar a la classe. I al dia següent, a l’aula, els alumnes treballen, fan les activitats i els exercicis sota la direcció, el control i l’ajuda del mestre.

Està clar que aquest sistema té molt més sentit, ja que així el mestre pot veure, de manera molt més real, el progrés dels alumnes i qui té dificultats. D’aquesta manera, sí que el professor podrà ajudar als alumnes més necessitats o podrà veure quins conceptes es necessari continuar afiançant i treballant.

I per als alumnes serà molt més profitós dedicar el temps a casa per a investigar, descobrir i aprofundir sobre conceptes que es treballaran posteriorment a l’aula. Tot, molt més intderessant que les feines repetitives i avorrides que fan ara.

Però també crec que potser aquesta revolució l’han de començar el pares… Estem el mestres preparats per rebre una nota d’una família dient que el seu fill no ha fet els deures perquè el pare i la mare no han volgut? Em remeto a un comentari que vaig fer en una entrada anterior: són els pares els responsables del temps dels seus fills. Són els pares qui decideixen què han de fer els seus fills en el seu temps lliure. Són els pares qui han de vetllar per la felicitat, l’alegria i la salut dels seus fills.