Yo no quiero ir a esta escuela

Estàndard

Vaig dedicar nou mesos del 2016 a la redacció d’un llibre que surt al mercat aquest mes de març. Es titula Yo no quiero ir a esta escuela i el publica Finis Terrae Ediciones.

En ell he reflexionat sobre el que anomeno els «pecats» del nostre sistema educatiu, totes aquelles coses que, després de més de 30 anys en la docència, crec que no funcionen.

Sóc de la idea que l’escola actual necessita un canvi disruptiu que ofereixi als nostres alumnes la possibilitat d’assolir les competències que reclama el segle XXI.

Es tracta d’un llibre que va adreçat tant a docents com a pares, perquè crec que l’educació dels nostres joves és cosa de tots i és entre tots com hem de revertir la situació i convertir les nostres escoles en veritables centres d’aprenentatge.

Aquest mes començo a fer-ne presentacions. Les dues primeres ja tenen data i lloc:

  • Dijous, 23 de març – 19h: Biblioteca de Viladecans (Josep Tarradellas, 16 – Viladecans)
  • Dijous, 30 de març – 19h: Biblioteca Josep Soler Vidal (Plaça Balmes, s/n – Gavà)
  • Dijous, 20 d’abril – 19h: Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20 – Barcelona)

El llibre té una pàgina web associada: www.noestaescuela.com

Compromís i educació

Estàndard

Els que hem tingut la sort de veure en directe al Richard Gerver sabem de la seva força comunicadora. Amb humor i vehemència és capaç de transmetre idees potentíssimes.

He trobat aquesta xerrada espectacular. Són vint-i-dos minuts en els quals Gerver proposa solucions per adaptar l’ensenyament a les noves realitats del segle XXI. Vint-i-dos minuts en els quals qüestiona una educació basada només en els coneixements, una educació que fuig de l’emoció i del compromís.

Val la pena veure’l i escoltar-lo.

L’educació del futur

Estàndard

Al suplement XL Dominical de El Periódico de Catalunya ha aparegut aquest passat diumenge 15 de gener una petita entrevista amb Julio Fontán, fundador del Col·legi Fontán de Bogotá, un dels més innovadors del món.

L’entrevista era petita, però en ella Fontán diu moltes coses interessants. A la seva escola, els alumnes no s’agrupen per cursos, poden triar els seus professors, planifiquen la seva jornada escolar… I també parla de com està fracassant el sistema actual en moltes de les nostres escoles. I dels deures, dels exàmens i de la creativitat.

No a qualsevol preu…

Estàndard

Recentment hem sabut els resultats de les proves PISA i han tornat a sortir a la llum el rànking dels països amb millors resultats. Singapur està a dalt de tot. Aquesta ciutat-estat aconsegueix els millors resultats.

La pregunta que cal fer-se és: és l’exemple a seguir?

Disciplina, respecte portat a l’extrem, agrupacions segons les capacitats, meritogràcia, exàmens, pressió… Què voleu que us digui… Per a mi, no tot val per arribar a l’excel·lència. Tot i que cap sistema educatiu és extrapolable, posats a triar jo em quedo amb Finlàndia.

El passat 14 de desembre, a El Periódico de Catalunya es va publicar aquesta entrevista a un espanuol que viu a Singapur.

L’escola innovadora advoca per reinventar el sistema educatiu

Estàndard

El passat divendres va aparèixer aquest petit article a El Periódico de Catalunya. En ell es feia ressò del Primer Simposi sobre canvi educatiu celebrat a Barcelona.

Preparar alumnes per al segle XXI, mètodes d’aprenentatge que posin l’alumne en el centre del procés d’aprenentatge, allunyar-se del currículum memorístic i mecànic, treball de competències, replatejar-se els instruments d’avaluació, vincular la realitat amb l’aprenentatge… Ens sona tot això?

Avorriment, zona de confort i altres…

Estàndard

Llegir i escoltar a Fernando Trujillo és sempre un plaer.

La setmana passada va participar a les XXX Jornades Pedagògiques de Barakaldo. Allà va parlar, principalment de l’Aprenentatge Basat en Problemes. Però en aquesta petita entrevista que li van fer després de la seva ponència, parla també d’altres coses: d’avorriment a les aules, de per què sortir de la zona de confort…