Fa temps que corre per Internet un text amb la carta que el director d’una escola de Singapur va enviar als pares dels alumnes.
En ella diu als pares que obtenir qualificacions bones o dolentes no defineix la nostra intel·ligència ni ha de treure als nois i noies la confiança en si mateixos i, molt menys, las seva dignitat.
Potser la carta també s’hauria d’haver adreçat als professors…
A l’edició d’avui de El Periódico de Catalunya, el Juli Capella ha escrit un petit article d’opinió que em sembla encertadíssim.
Estic acabant de llegir el llibre del Sebastián Barajas, Aprender es hacer, o cómo adaptar el sistema educativo al siglo XXI.
Estic disfrutant moltíssim i reafirmant-me en la idea que el sistema educatiu està desfasat i és anacrònic. Davant de les dades que sempre ens plantegen (xifres altes de fracàs escolar, desmotivació, abandonament…) i que no hem sabut ni pogut arreglar, només hi ha dues hipòtesis possibles: o que els joves d’hara són cada vegada més ximples i curts (amb la qual cosa no hi ha res a fer) o que el sistema que els estem oferint (passar-se vint anys de la seva vida, sis hores al dia, a algú que parla sobre temes que els interessen poc o gens, i altres dues o tres hores més memoritzant per a un examen) no funciona. Està clar que aquesta és la qüestió. El problema no és dels nois i noies…
Aquí us deixo l’entrevista que li van fer a Barajas al programa La aventura del saber, de La 2.
He trobat un vídeo de l’any 1970… Un reportatge, potser tret del NO-DO, en el qual es parla de les bondats de la Llei General d’Educació de 1970.
Després de veure’l, el primer que penso és “què poc que hem avançat”…
A l’abril d’aquest any, el nostre admirat Ken Robinson ha tornat a fer una xerrada al TED Talk…
En aquesta conferència, Robinson explica tres principis importantíssims per al desenvolupament de la ment humana i argumenta que l’educació actual va en sentit contrari a ells. Partint d’això, ens explica com sortir de la “vall de la mort” on està submergida l’educació dels nostres dies.
Tot i que a la xerrada fa moltes referències als EE.UU, crec que les idees són totalment aplicables a la nostra realitat. Preocupar-se per sortir bé en els tests i exàmens i no en si la persona aprèn… Donar poques alternatives a aquelles persones que, per diversos motius, abandonen el sistema educatiu.
El passat 23 de gener, La Vanguardia va publicar un article on parlava de l’experiència de l’escola Virolai. En aquesta escola del Raval, els alumnes poden consultar Internet i els seus apunts durant els exàmens. Evidentment aquest sistema significa un trenacament clar en la manera normal d’avaluar, en la qual preval la memorització.
Podeu llegir l’article clicant aquí.
Aquí us deixo una presentació de l’Ana Bastera, Asesora de Secundaria en el Ámbito Social y Lingüístico de Berritzegune, en Leioa (Bizkaia).
En ella ens parla de l’avaluació des de dos punts de vista: l’avaluació que fan els alumnes del seu aprenentatge i l’avaluació per part del professor de la seva pràctica docent i dels seus alumnes.
Segons una motícia apareguda a El País, l’alumnat de catorze escoles daneses ja pot consultar internet durant els exàmens, tot i que no poden xatejar ni enviar correus electrònics. Al 2011 la norma s’estendrà a tot el sistema escolar del país.
El ministre d’Educació danès, Bertel Haarder, ho explica: “Els nostres exàmens han de reflectir la vida diària de l’aula i la vida de l’aula ha de reflectir la vida a la societat. Internet és indispensable, fins i tot als exàmens. Estic segur que en pocs anys la major part dels països europeus seguiran la mateixa línia”.
Temps de canvis 