L’educació del futur

Estàndard

Al suplement XL Dominical de El Periódico de Catalunya ha aparegut aquest passat diumenge 15 de gener una petita entrevista amb Julio Fontán, fundador del Col·legi Fontán de Bogotá, un dels més innovadors del món.

L’entrevista era petita, però en ella Fontán diu moltes coses interessants. A la seva escola, els alumnes no s’agrupen per cursos, poden triar els seus professors, planifiquen la seva jornada escolar… I també parla de com està fracassant el sistema actual en moltes de les nostres escoles. I dels deures, dels exàmens i de la creativitat.

Deures i vacances

Estàndard

deberesJo no he fet els deures durant aquestes vacances… Hauria d’haver corregit unes activitats que van fer els alumnes durant l’última setmana de classe abans de Nadal. Però creieu-me, no he tingut temps… Us resumeixo: dies de dinars familiars, dies de compres dels regals,  un torneig de bàsquet de tot el dia, cinc dies que vam marxar fora de casa… I dos o tres que em venia de gust descansar i desconnectar veient alguna pel·li a la tele…

No. Jo no he fet els deures durant aquestes vacances… Fins i tot aquesta entrada, que volia haver-la fet fa uns quants dies, l’he deixada per a l’últim moment…

Així, que no: no he fet els deures durant les vacances… En canvi, el meu fill, que fa primer curs d’ESO, ha hagut de fer activitats de quatre o cinc assignatures… I parlant amb amics que tenen fills a altres escoles, la situació era molt semblant. Fins i tot el fill d’un amic té un examen el primer dilluns després de les vacances… Sí, sí: examen el primer dia de la tornada a classe. Perdoneu-me, però em sembla estrambòtic… I, segurament, a l’actitud d’aquest professor les famílies li han aplicat altres adjectius.

Durant la jornada de portes obertes que vam fer a l’escola l’últim diumenge abans de les vacances vaig poder parlar amb diverses ex-alumnes que estan fent Batxillerat. Em van comentar que durant aquestes vacances havien de llegir-se tres llibres. Tres… Jo, lector malaltís, només he aconseguit trobar temps per llegir poc més de cent pàgines i sempre a partir de les dotze de la nit…

Alguna cosa falla. Quan acabarem per entendre que les vacances i els caps de setmana són per descansar? Cal fer alguna cosa i fer-la ja.

Sí: jo no he fet els deures durant les vacances. Però jo, durant aquesta setmana, posaré alguna excusa als meus alumnes i ja els aniré fent…

Ciberdebat de deures

Estàndard

La vaga promoguda per la CEAPA ha tornat a posar sobre la taula el debat dels deures. S’han escoltat veus de tota mena i des de tots els àmbits. I per a mi, això és bo. Ja he comentat altres vegades que, potser, aquesta revolució havia de néixer des d’abaix, des de les famílies. Qui sap si així, la reflexió arribarà als claustres de professors i la cosa canviarà.

Però com dic, aquests dies s’han sentit opinions contrastades. El diari El País va publicar dimarts 8 de novembre un editorial que, per a la meva opinió, tenia poc sentit. Crec que les idees pedagògiques amb què defensaven els deures són totalment rebatibles. I no crec, a diferència del que diu el diari, que es tracti de temes ideològics.

Potser algunes de les veus més beligerants han sortit del professorat. Cartes al director a la premsa, declaracions als mitjans de comunicació, comentaris als passadissos de les escoles… Sempre amb la mateixa idea: això és posar en qüestió la tasca del professor, això és desvirtuar la feina del mestre davant de l’alumne… Jo, com he mostrat sobradament en entrades anteriors, no estic d’acord amb aquestes opinions. I sóc mestre, però també pare…

Crec que molts dels mestres que s’han sentit ferits i desacreditats, que molts dels claustres de professors de les escoles i que molts equips directius haurien de centrar els seus esforços en revertir una situació que, a moltes llars i per a moltes famílies, s’ha tornat insostenible.

Personalment, crec que aquestes primeres passes empreses per moltes famílies faran que la reflexió sobre el tema dels deures acabi per entrar a les escoles. Crec que la revolució ha començat…

Vaga de deures en positiu

Estàndard

Sembla que els pares comencen a prendre mesures en contra dels deures abusius que pateixen els nostres fills… La Confederació Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnes de l’escola pública (CEAPA) ha iniciat aquest cap de setmana un boicot als deures escolars.

Ja vaig comentar a les entrades anteriors dedicades a les tasques a casa que potser caldria començar la revolució des d’abaix… Potser si a les escoles ens comencen a arribar cartes de les famílies excusant els seus fills de les feines excessives que els han posat els professors, el debat arriba realment als claustres i s’inicia aquest canvi imprescindible.

Ahir dissabte, a El Periódico de Catalunya va aparèixer aquest article:

El deure de fer els deures

Estàndard

El passat dimarts 25, l’Anna Pagès, Professora de la Facultat d’Educació de la Universitat Ramon Llull, va publica  a El Periódico de Catalunya l’article d’opinió que adjunto a aquesta entrada.

Després de les veus llançades per la Confederació d’Associacions de Pares i Mares (CEAPA) per demanar a les escoles que aturin la pressió dels deures, Pagès ens parla del problema que troben els pares amb els deures escolars dels seus fills: els obliguen a continuar obligant als seus fills després d’una llarga jornada a l’escola…

Deures, d’entrada NO

Estàndard

A l’edició d’El Periódico de Catalunya del passat diumenge 23 d’octubre, va aparèixer el reportatge que adjunto a aquesta entrada.

Vindria a ser com el colofó a les quatre entrades que vaig publicar recentment:

  • Els pares inicien accions per exigir que es redueixi la càrrega de tasques escolars.
  • Els defensors de la nova escola defensen exercicis personals per a cada nen.
  • L’OCDE avisa que uns deures mal dissenyats amplien les desigualtats socials entre alumnes.
  • L’OMS assegura que a Espanya les tasques causen un alt estrès al nen, que els dedica més de sis hores setmanals.
  • L’escola no hauria de colonitzar la vida familiar.

Tornem amb els deures (4)

Estàndard

Quina és la solució, doncs, a la problemàtica dels deures? Perquè per a mi està clar que, el tipus de deures dels que hem parlat a les entrades precedents, sobren…

Però hi ha altra manera de treballar, més pedaggica, més lògica, més motivadora… En els darrers temps s’està introduint en molts sistemes educatius una metodologia que va néixer als Estats Units: l’anomenada Flipped Classroom o Clase Inversa.

flippedEl que fa aquest sistema és invertir els models tradicionals de l’ensenyament. Les instruccions i les explicacions es donen online fora de la classe i es traslladen els deures a l’aula. És a dir, la feina que fan els alumnes a casa és veure alguns vídeos explicatius que ha seleccionat el professors. Investiguen i preparen preguntes i dubtes que portar a la classe. I al dia següent, a l’aula, els alumnes treballen, fan les activitats i els exercicis sota la direcció, el control i l’ajuda del mestre.

Està clar que aquest sistema té molt més sentit, ja que així el mestre pot veure, de manera molt més real, el progrés dels alumnes i qui té dificultats. D’aquesta manera, sí que el professor podrà ajudar als alumnes més necessitats o podrà veure quins conceptes es necessari continuar afiançant i treballant.

I per als alumnes serà molt més profitós dedicar el temps a casa per a investigar, descobrir i aprofundir sobre conceptes que es treballaran posteriorment a l’aula. Tot, molt més intderessant que les feines repetitives i avorrides que fan ara.

Però també crec que potser aquesta revolució l’han de començar el pares… Estem el mestres preparats per rebre una nota d’una família dient que el seu fill no ha fet els deures perquè el pare i la mare no han volgut? Em remeto a un comentari que vaig fer en una entrada anterior: són els pares els responsables del temps dels seus fills. Són els pares qui decideixen què han de fer els seus fills en el seu temps lliure. Són els pares qui han de vetllar per la felicitat, l’alegria i la salut dels seus fills.