Deures i vacances

Estàndard

deberesJo no he fet els deures durant aquestes vacances… Hauria d’haver corregit unes activitats que van fer els alumnes durant l’última setmana de classe abans de Nadal. Però creieu-me, no he tingut temps… Us resumeixo: dies de dinars familiars, dies de compres dels regals,  un torneig de bàsquet de tot el dia, cinc dies que vam marxar fora de casa… I dos o tres que em venia de gust descansar i desconnectar veient alguna pel·li a la tele…

No. Jo no he fet els deures durant aquestes vacances… Fins i tot aquesta entrada, que volia haver-la fet fa uns quants dies, l’he deixada per a l’últim moment…

Així, que no: no he fet els deures durant les vacances… En canvi, el meu fill, que fa primer curs d’ESO, ha hagut de fer activitats de quatre o cinc assignatures… I parlant amb amics que tenen fills a altres escoles, la situació era molt semblant. Fins i tot el fill d’un amic té un examen el primer dilluns després de les vacances… Sí, sí: examen el primer dia de la tornada a classe. Perdoneu-me, però em sembla estrambòtic… I, segurament, a l’actitud d’aquest professor les famílies li han aplicat altres adjectius.

Durant la jornada de portes obertes que vam fer a l’escola l’últim diumenge abans de les vacances vaig poder parlar amb diverses ex-alumnes que estan fent Batxillerat. Em van comentar que durant aquestes vacances havien de llegir-se tres llibres. Tres… Jo, lector malaltís, només he aconseguit trobar temps per llegir poc més de cent pàgines i sempre a partir de les dotze de la nit…

Alguna cosa falla. Quan acabarem per entendre que les vacances i els caps de setmana són per descansar? Cal fer alguna cosa i fer-la ja.

Sí: jo no he fet els deures durant les vacances. Però jo, durant aquesta setmana, posaré alguna excusa als meus alumnes i ja els aniré fent…

No a qualsevol preu…

Estàndard

Recentment hem sabut els resultats de les proves PISA i han tornat a sortir a la llum el rànking dels països amb millors resultats. Singapur està a dalt de tot. Aquesta ciutat-estat aconsegueix els millors resultats.

La pregunta que cal fer-se és: és l’exemple a seguir?

Disciplina, respecte portat a l’extrem, agrupacions segons les capacitats, meritogràcia, exàmens, pressió… Què voleu que us digui… Per a mi, no tot val per arribar a l’excel·lència. Tot i que cap sistema educatiu és extrapolable, posats a triar jo em quedo amb Finlàndia.

El passat 14 de desembre, a El Periódico de Catalunya es va publicar aquesta entrevista a un espanuol que viu a Singapur.

L’escola innovadora advoca per reinventar el sistema educatiu

Estàndard

El passat divendres va aparèixer aquest petit article a El Periódico de Catalunya. En ell es feia ressò del Primer Simposi sobre canvi educatiu celebrat a Barcelona.

Preparar alumnes per al segle XXI, mètodes d’aprenentatge que posin l’alumne en el centre del procés d’aprenentatge, allunyar-se del currículum memorístic i mecànic, treball de competències, replatejar-se els instruments d’avaluació, vincular la realitat amb l’aprenentatge… Ens sona tot això?

Ciberdebat de deures

Estàndard

La vaga promoguda per la CEAPA ha tornat a posar sobre la taula el debat dels deures. S’han escoltat veus de tota mena i des de tots els àmbits. I per a mi, això és bo. Ja he comentat altres vegades que, potser, aquesta revolució havia de néixer des d’abaix, des de les famílies. Qui sap si així, la reflexió arribarà als claustres de professors i la cosa canviarà.

Però com dic, aquests dies s’han sentit opinions contrastades. El diari El País va publicar dimarts 8 de novembre un editorial que, per a la meva opinió, tenia poc sentit. Crec que les idees pedagògiques amb què defensaven els deures són totalment rebatibles. I no crec, a diferència del que diu el diari, que es tracti de temes ideològics.

Potser algunes de les veus més beligerants han sortit del professorat. Cartes al director a la premsa, declaracions als mitjans de comunicació, comentaris als passadissos de les escoles… Sempre amb la mateixa idea: això és posar en qüestió la tasca del professor, això és desvirtuar la feina del mestre davant de l’alumne… Jo, com he mostrat sobradament en entrades anteriors, no estic d’acord amb aquestes opinions. I sóc mestre, però també pare…

Crec que molts dels mestres que s’han sentit ferits i desacreditats, que molts dels claustres de professors de les escoles i que molts equips directius haurien de centrar els seus esforços en revertir una situació que, a moltes llars i per a moltes famílies, s’ha tornat insostenible.

Personalment, crec que aquestes primeres passes empreses per moltes famílies faran que la reflexió sobre el tema dels deures acabi per entrar a les escoles. Crec que la revolució ha començat…

Vaga de deures en positiu

Estàndard

Sembla que els pares comencen a prendre mesures en contra dels deures abusius que pateixen els nostres fills… La Confederació Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnes de l’escola pública (CEAPA) ha iniciat aquest cap de setmana un boicot als deures escolars.

Ja vaig comentar a les entrades anteriors dedicades a les tasques a casa que potser caldria començar la revolució des d’abaix… Potser si a les escoles ens comencen a arribar cartes de les famílies excusant els seus fills de les feines excessives que els han posat els professors, el debat arriba realment als claustres i s’inicia aquest canvi imprescindible.

Ahir dissabte, a El Periódico de Catalunya va aparèixer aquest article:

El deure de fer els deures

Estàndard

El passat dimarts 25, l’Anna Pagès, Professora de la Facultat d’Educació de la Universitat Ramon Llull, va publica  a El Periódico de Catalunya l’article d’opinió que adjunto a aquesta entrada.

Després de les veus llançades per la Confederació d’Associacions de Pares i Mares (CEAPA) per demanar a les escoles que aturin la pressió dels deures, Pagès ens parla del problema que troben els pares amb els deures escolars dels seus fills: els obliguen a continuar obligant als seus fills després d’una llarga jornada a l’escola…

Deures, d’entrada NO

Estàndard

A l’edició d’El Periódico de Catalunya del passat diumenge 23 d’octubre, va aparèixer el reportatge que adjunto a aquesta entrada.

Vindria a ser com el colofó a les quatre entrades que vaig publicar recentment:

  • Els pares inicien accions per exigir que es redueixi la càrrega de tasques escolars.
  • Els defensors de la nova escola defensen exercicis personals per a cada nen.
  • L’OCDE avisa que uns deures mal dissenyats amplien les desigualtats socials entre alumnes.
  • L’OMS assegura que a Espanya les tasques causen un alt estrès al nen, que els dedica més de sis hores setmanals.
  • L’escola no hauria de colonitzar la vida familiar.