La gran errada en l’ensenyament de les matemàtiques

Estàndard

L’altre dia vaig trobar aquest article a El Confidencial. En ell, José Antonio Fernández Bravo, entre d’altres moltes coses Professor de Didàctica de les Matemàtiques, es mostra molt crític amb el nostre sistema educatiu. I, a més a més, assegura és l’ensenyament de les matemàtiques on es concentren tots els vicis. Segons ell, les matemàtiques s’estan donant malament en el 97% de les escoles.

Lectura molt interessant per veure la importància de treballar la resolució de problemes i per veure que, no per fer més i més exercicis, els resultats milloren

L’escola innovadora advoca per reinventar el sistema educatiu

Estàndard

El passat divendres va aparèixer aquest petit article a El Periódico de Catalunya. En ell es feia ressò del Primer Simposi sobre canvi educatiu celebrat a Barcelona.

Preparar alumnes per al segle XXI, mètodes d’aprenentatge que posin l’alumne en el centre del procés d’aprenentatge, allunyar-se del currículum memorístic i mecànic, treball de competències, replatejar-se els instruments d’avaluació, vincular la realitat amb l’aprenentatge… Ens sona tot això?

Avorriment, zona de confort i altres…

Estàndard

Llegir i escoltar a Fernando Trujillo és sempre un plaer.

La setmana passada va participar a les XXX Jornades Pedagògiques de Barakaldo. Allà va parlar, principalment de l’Aprenentatge Basat en Problemes. Però en aquesta petita entrevista que li van fer després de la seva ponència, parla també d’altres coses: d’avorriment a les aules, de per què sortir de la zona de confort…

Ciberdebat de deures

Estàndard

La vaga promoguda per la CEAPA ha tornat a posar sobre la taula el debat dels deures. S’han escoltat veus de tota mena i des de tots els àmbits. I per a mi, això és bo. Ja he comentat altres vegades que, potser, aquesta revolució havia de néixer des d’abaix, des de les famílies. Qui sap si així, la reflexió arribarà als claustres de professors i la cosa canviarà.

Però com dic, aquests dies s’han sentit opinions contrastades. El diari El País va publicar dimarts 8 de novembre un editorial que, per a la meva opinió, tenia poc sentit. Crec que les idees pedagògiques amb què defensaven els deures són totalment rebatibles. I no crec, a diferència del que diu el diari, que es tracti de temes ideològics.

Potser algunes de les veus més beligerants han sortit del professorat. Cartes al director a la premsa, declaracions als mitjans de comunicació, comentaris als passadissos de les escoles… Sempre amb la mateixa idea: això és posar en qüestió la tasca del professor, això és desvirtuar la feina del mestre davant de l’alumne… Jo, com he mostrat sobradament en entrades anteriors, no estic d’acord amb aquestes opinions. I sóc mestre, però també pare…

Crec que molts dels mestres que s’han sentit ferits i desacreditats, que molts dels claustres de professors de les escoles i que molts equips directius haurien de centrar els seus esforços en revertir una situació que, a moltes llars i per a moltes famílies, s’ha tornat insostenible.

Personalment, crec que aquestes primeres passes empreses per moltes famílies faran que la reflexió sobre el tema dels deures acabi per entrar a les escoles. Crec que la revolució ha començat…

Vaga de deures en positiu

Estàndard

Sembla que els pares comencen a prendre mesures en contra dels deures abusius que pateixen els nostres fills… La Confederació Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnes de l’escola pública (CEAPA) ha iniciat aquest cap de setmana un boicot als deures escolars.

Ja vaig comentar a les entrades anteriors dedicades a les tasques a casa que potser caldria començar la revolució des d’abaix… Potser si a les escoles ens comencen a arribar cartes de les famílies excusant els seus fills de les feines excessives que els han posat els professors, el debat arriba realment als claustres i s’inicia aquest canvi imprescindible.

Ahir dissabte, a El Periódico de Catalunya va aparèixer aquest article:

Programar per aprendre sense límits

Estàndard

Les xarrades TED són tot un espectacle i una font inesgotable d’idees. Cada vegada es fan en més lloc i sobre més temes.

Al desembre de l’any passat es van celebrar unes a Valladolid i allà va aparèixer un nen de vuit anys, Antonio García Vicente, per sorprendre a tothom parlant de programació.

És espectacular com un nen tan petit ens parla als adults de compartir, crear i aprenentage. Idees totes elles per a les quals la programació i la robòtica ens poden ajudar moltíssim.

El poder de creure que pots millorar

Estàndard

Carol S. Dweck és una destacada investigadora en el camp de la motivació.  Ha guanyat recentment el Premi a la Contribució Científica Distingida de l’Associació Americana de Psicologia, un dels més alts premis en Psicologia. Fa un parell d’anys, la Casa Blanca va celebrar una conferència sobre el seu treball i tant el president Obama com Michelle Obama fan referència al seu treball en els seus discursos sobre l’educació.

La seva investigació se centra en com aconseguir fomentar l’èxit dels estudiants.Als seus treballs ha demostrat el paper de la mentalitat d’èxit i com la lloança de la intel·ligència pot minar la motivació i l’aprenentatge dels estudiants.

Les capacitats per a la resolució de problemes i per a l’aprenentatge sovint han estat considerades com a components de la personalitat. Dweck ha demostrat que les millores d’aquestes capacitats són compatibles amb l’ús sistemàtic de la formació i la retroalimentació apropiada. coneixement molt essencial per a qualsevol pare, mestre, capdavanter i ésser humà en general.

En aquesta xerrada TED ens parla de tot això. Crec que és molt interessant per a qualsevol pare i mestre.