Escoles al núvol

Des d’abans de l’estiu, La 2 de RTVE emet el programa Buenas ideas TED. Cada diumenge, a les 14:30 h, s’emet aquest interessant programa parala del món de les relacions personals, professionals i laborals;  de la manera en què la tecnologia, el disseny i la ciència, estan transformant les nostres vides. Un programa que ens connecta amb les idees d’eminents pensadors, però també de brillants desconeguts, capaços de sorprendre’ns amb les seves enginyoses formes d’abordar tot tipus de problemes que fins ara ens semblaven irresolubles.

El passat mes d’octubre van emetre el programa titolat Escoles al núvol. En ell es preguntaven si en el món actual fan falta els mestres. Si les noves tecnologies poden permetre que els nens aprenguin per si mateixos?

Jordi Adell va intervenir en el programa comentant tots aquests aspectes.

Van aprofitar la xerrada de Sugata Mitra, l’especialista en educació hindú que va portar a terme un experiment aclaridor…

Educació mínimament invasiva

En una altra entrada ja vaig parlar de Sugata Mitra i la seva experiència Hole in the Wall (Un forat a la paret).

L’èxit del seu model resideix en la simplicitat i contundència dels seus descobriments. Recordeu quel que va fer va ser col·locar ordinadors amb connexió a Internet encaixonats en parets d’un dels barris marginals de Nova Delhi i va observar què passava amb els nens i nenes. No sabien ni anglès ni com utilitzar ‘un ordinador, però al cap de poc temps, van aprendre a utilitzar amb aquesta llengua l’ordinador, únicament mitjançant la col·laboració d’uns amb els altres, compartint el que aprenien i ‘ensenyant-se mútuament. Tot això sense la supervisió de cap professor o adult.

D’aquesta manera, demostrava que els nens i nenes són capaços d’ensenyar-se a si mateixos, i que perquè hi hagi aprenentatge només cal proporcionar les condicions perquè aquest es produeixi. Mitra és de la idea que l’aprenentatge és fonamentalment social i que un nen aprendrà a fer allò que vulgui aprendre a fer, és a dir, l’aprenentatge resulta significatiu nomésquan ens interessa el que estem aprenent.

Partint d’aquesta experiència ha creat el concepte d’Educació mínimament invasiva, que defineix com un mètode pedagògic que utilitza l’entorn educatiu per generar un adequat nivell de motivació que indueixi l’aprenentatge en grups de nens i nenes, amb mínima o sense intervenció d’un professor/a.

He trobat un vídeo amb una entrevista molt interessant que li van fer a l’Uruguai a Sugata Mitra. Aquí us el deixo.

Hole in the Wall, l’experiència de Sugata Mitra

El científic indi Sugata Mitra, actualment professor de tecnologia de l’educació a la Universitat de Newcastle, va portar a terme una experiència que em sembla magnífica: Hole in the Wall (Un forat en el mur). L’experiment  intentava respondre a una pregunta molt senzilla: poden els nens aprendre a usar un ordinador per si mateixos?

El 1999, Sugata Mitra va posar un ordinador d’alta velocitat en un mur, ho va connectar a Internet i es va asseure a observar qui ho utilitzava, si és que algú ho feia. Aquest mur separava el modern districte de TU de Delhi, amb les seves oficines del segle XXI, d’una barriada. Els primers que es van sentir atrets per la màquina van ser els nens d’aquest barri pobre. Quan van preguntar: «Ho podem tocar», el científic els va respondre: «Clar! Està en el vostre costat del mur!».

El científic educacional va deixar Delhi per anar-se a la remota Índia rural a fi de comprovar si nens entre 6 i 12 anys que mai havien vist un ordinador també serien capaços d’aprendre a usar-lo.

La primera sorpresa que es va portar el científic va ser veure amb quina rapidesa nens que mai havien vist un ordinador començaven a navegar, en qüestió de pocs minuts. Quan Mitra els va preguntar com havien après tantes coses sobre ordinadors, un dels nois li va deixar anar: «I què és un ordinador?».

La segona sorpresa important va ser que, per als nens, el fet que els continguts estiguessin en anglès no va representar cap problema; van aprendre l’idioma molt ràpid, per la qual cosa el professor Mitra va augmentar la dificultat de l’experiment. «Vaig deixar enllaços d’Internet en l’escriptori i durant el primer mes els nens van ser clicant en ells. Llavors van descobrir Google i a partir d’aquí tot va començar a canviar!», explica amb una riallada. Els nois van començar a treure millors notes en el col·legi, especialment en matemàtiques, anglès i ciències. «De sobte, sabien més que els seus professors sobre temes concrets perquè buscaven en Google totes les coses de les quals sentien parlar».

La seva reflexió és molt clara:

«Un professor que pugui ser reemplaçat per una màquina, hauria de ser reemplaçat! Així doncs, en comptes de proporcionar-los mals professors, crec que és millor que els donem màquines!»

Aquí podeu veure un vídeo molt interessant on Sugata Mitra parla de la seva experiència.