Neurociència per educadors

L’últim llibre que estic devorant és un que acaba de sortir publicat aquest mes de gener. Es tracta de Neurociència per educadors, de David Bueno i Torrens.

Bueno és professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva recerca està centrada en la formació del sistema nerviós i la seva relació amb la conducta, inclosos els processos d’aprenentatge.

Porto llegit la meitat del llibre, però em sembla espectacular. Té ún subtítol prou explícit: “Tot allò que els educadors sempre han volgut saber sobre el cervell dels seus alumnes i mai ningú s’ha atrevit a explicar-los de manera entenedora i útil“.

Sense perdre la rigurositat, ens explica de manera clara i divertida la importància que hauríem de donar a l’escola als avanços que ensofereix la neurociència. Conèixer el funcionament del cervell ens ajudaria a entendre com aprenen els nostres alumnes i què, com i quan es poden introduir determinants continguts a l’aula.

Els exàmens no demostren la intel·ligència d’un alumne

Fa temps que corre per Internet un text amb la carta que el director d’una escola de Singapur va enviar als pares dels alumnes.

En ella diu als pares que obtenir qualificacions bones o dolentes no defineix la nostra intel·ligència ni ha de treure als nois i noies la confiança en si mateixos i, molt menys, las seva dignitat.

Potser la carta també s’hauria d’haver adreçat als professors…

Sense paraules…

El poder de creure que pots millorar

Carol S. Dweck és una destacada investigadora en el camp de la motivació.  Ha guanyat recentment el Premi a la Contribució Científica Distingida de l’Associació Americana de Psicologia, un dels més alts premis en Psicologia. Fa un parell d’anys, la Casa Blanca va celebrar una conferència sobre el seu treball i tant el president Obama com Michelle Obama fan referència al seu treball en els seus discursos sobre l’educació.

La seva investigació se centra en com aconseguir fomentar l’èxit dels estudiants.Als seus treballs ha demostrat el paper de la mentalitat d’èxit i com la lloança de la intel·ligència pot minar la motivació i l’aprenentatge dels estudiants.

Les capacitats per a la resolució de problemes i per a l’aprenentatge sovint han estat considerades com a components de la personalitat. Dweck ha demostrat que les millores d’aquestes capacitats són compatibles amb l’ús sistemàtic de la formació i la retroalimentació apropiada. coneixement molt essencial per a qualsevol pare, mestre, capdavanter i ésser humà en general.

En aquesta xerrada TED ens parla de tot això. Crec que és molt interessant per a qualsevol pare i mestre.

Com aprenenem?

M’ha agradat molt aquesta infografia que representa d’una altra manera molt visual la famosa piràmide de l’aprenentatge.

La comparteixo amb vosaltres.

Les Intel·ligències múltiples i les Competències a infantil i primària

Comparteixo una presentació de l’Ana Basterra on ens dóna idees i recursos per treballar les Intel·ligències múltiples i les Competències a Infantil i Primària.

Els nous reptes de l’educació

César Bona és mestre de 5è de Primària a l’escola pública Puerta de Sancho, de Saragossa. No acostuma a utilitzar llibre de text i posa molts pocs deures. El seu truc és aconseguir que tots els seus alumnes se sentin importants.

Aquest any s’ha fet famós per ser un dels cinquanta finalistes al Global Teacher Prize, el premi Nobel dels mestres. Ha rebut premis nacionals i internacionals per fomentar la creativitat, la innovació i la sostenibilitat a l’educació i creu en un ensenyament més enllà dels llibres i les guies docents. Una educació que apoderi, que inspiri i que a través de les emocions i les experiències, tregui el millor dels nens del futur.

Va participar en el passat TEDxBarcelona i va argumentar que educar a les noves generacions és una obligació de tots i en aquesta tasca els nens han de ser els protagonistes del seu propi aprenentatge. Totes les matèries són importants però és necessari incorporar en el currículum escolar el fet d’educar en valors com el respecte, la tolerància i emfatitzar en la intel·ligència emocional. I és que tal com ens va recordar César, el factor humà (aspecte essencial per a desenvolupar-se com a persones) és molt més rellevant que els valors estandarditzats d’avaluació mitjançant qualificacions numèriques.
No oblidem que els nens són éssers curiosos per naturalesa, hem d’adquirir l’hàbit d’escoltar-los i deixar-los que s’expressin difuminant la jerarquia nen- adult/mestre i començar a parlar-los de tu a tu. Només d’aquesta manera aprenem conjuntament els uns dels altres. I va deixar una frase clau: “Una persona deixa d’aprendre no perquè es fa gran, sinó perquè deixa de tenir curiositat”

20 principis de la Psicologia que impliquen l’aprenentatge

L’American Psychological Association ha editat un document titulat Top 20 principles from Psichology for Pre K-12 teaching and learning. En ell s’estableixen 20 principis crítics que procedeixen de la investigació psicològica, i que tenen una implicació directa en l’aprenentatge i l’ensenyament, en particular des de l’educació infantil fins al batxillerat.

• PRINCIPI 1. Les creences o percepcions que els estudiants tinguin sobre la seva intel·ligència i capacitat afecten al seu aprenentatge i funcionament cognitiu.
• PRINCIPI 2. El que els alumnes ja saben afecta al seu aprenentatge.
• PRINCIPI 3.  El desenvolupament cognitiu dels estudiants i el seu aprenentatge no està limitat per etapes generals del desenvolupament.
• PRINCIPI 4.  L’aprenentatge està basat en el context, per la qual cosa la generalització del mateix a nous contextos no es realitza de manera espontània, sinó que ha de facilitar-se.
• PRINCIPI 5. L’adquisició de coneixements i habilitats a llarg termini depèn en gran mesura de la pràctica.
• PRINCIPI 6. Un feedback als estudiants clar, explicatiu i a temps, és important per a l’aprenentatge.
• PRINCIPI 7. L’autorregulació dels estudiants asisteix l’aprenentatge, i les habilitats d’autorregulació poden ensenyar-se.
• PRINCIPI 8. La creativitat de l’estudiant es pot fomentar.
• PRINCIPI 9. Els estudiants tendeixen a gaudir de l’aprenentatge i tenen un millor rendiment quan estan més intrínseca que extrínsecament motivats per rendir.
• PRINCIPI 10. Els estudiants persisteixen davant les tasques desafiadores i processen la informació amb una profunditat més gran quan adopten metes de domini en lloc de metes d’acompliment.
• PRINCIPI 11.  Les expectatives dels professors sobre els seus estudiants afecten a les oportunitats d’aquests per aprendre, a la seva motivació i als resultats del seu aprenentatge.
• PRINCIPI 12.  L’establiment d’objectius a curt termini (proximals), específics, i amb un moderat nivell de repte, incrementa la motivació més que l’establiment d’objectius a llarg termini (distals), generals i excessivament difícils.
• PRINCIPI 13. L’aprenentatge es troba situat dins de múltiples contextos socials.
• PRINCIPI 14. Les relacions interpersonals i la comunicació són crítiques per al procés d’ensenyament-aprenentatge i per al desenvolupament soci-emocional dels estudiants.
• PRINCIPI 15. El benestar emocional influeix en el rendiment educatiu, l’aprenentatge i el desenvolupament.
• PRINCIPI 16.  Les expectatives sobre la conducta a classe i la interacció social s’aprenen i poden ensenyar-se utilitzant principis provats sobre la conducta i la instrucció en classe efectiva.
• PRINCIPI 17.  La gestió efectiva de la classe es basa en:  l’establiment i la comunicació d’expectatives altes, i un elevat nivell de suport a cada alumne.
• PRINCIPI 18.  Tant l’avaluació formativa com la sumativa són importants i útils, però requereixen enfocaments i interpretacions diferents.
• PRINCIPI 19. Les habilitats, coneixements i capacitats dels alumnes es mesuren millor amb procediments recolzats en la ciència psicològica, amb estàndards de justícia i qualitat ben definits.
• PRINCIPI 20. Donar sentit a les dades de l’avaluació depèn d’una interpretació clara , adequada i justa.

Aplicant les intel·ligències múltiples

Molts ja sabeu que el Col·legi Montserrat desenvolupa un projeceo educatiu basat en la Teoria de les Intel·ligències Múltiples de Howard Gardner. Un exemple viu d’optimització de l’educació que té molt en comú amb la metodologi que s’aplica al Centre Educatiu de Jerez.

Gestió del canvi metodològic

En nou minuts de xerrada, l’Armando Fernández ens ofereix una reflexió sobre què, com i per què hauríem d’ensenyar i preparar els nostres nens i joves, si volem que afrontin el futur amb garanties. Això ens porta a pensar en una profunda reformulació del centre, del rol i competències docents, de tot el conjunt del nostre model educatiu…