La innovació no es compra

Estàndard

Estem en un moment en què la paraula innovació sembla imprescindible quan parlem d’escola i d’educació. I tinc clar que ho és. Però sembla que si no apliquem l’adjectiu innovador a qualsevol dels substantius del món educatiu, estem fora de joc.

I això ho saben les escoles i els seus equips directius. Si no parlen del seu centre com una escola innovadora, que té mestres innovadors i que fa projectes i tasques innovadores, tenen por de perdre quota de mercat en el moment de les inscripcions. És quan la paraula innovació corre el risc de quedar reduïda a una qüestió de màrqueting.

Perquè moltes editorials també han vist la importància que ha adquirit aquesta paraula. I han vist el negoci. En un moment en què el negoci dels llibres de text es ressent (per la socialització o perquè els mestres decideixen abandonar-los), les editorials comencen a vendre altres materials. Això sí, materials totalment innovadors… Llibres digitals innovadors, projectes innovadors, materials innovadors, tecnologia innovadora… Qualsevol cosa que els permeti continuar mantenint el seu negoci.

I en molts casos, la comoditat dels mestres o dels equips directius fa que se substitueixin llibres de determinades matèries per altre “material innovador” ofert per una editorial. Editorial que, massa sovint, l’únic que ha fet ha estat modificar lleugerament materials antics.

Però el gran problema és que aquests materials innovadors no han estat creats ni dissenyats pels mestres pensant en el seus alumnes i les seves necessitats, amb la qual cosa, els problemes antics es tornen a reproduir.

No importa que aquests material utilitzin la tecnologia més moderna… La tecnologia pot ser moderna, però la clau són les activitats d’ensenyament-aprenentatge. És fàcil trobar empreses que estan disfressant d’innovadores algunes activitats que es van fer amb ordinadors en els anys 80. Estan tornant a l’ensenyament assistit per ordinador que va tenir èxit a les beceroles de la tecnologia educativa. Activitats repetitives d’exercitació i pràctica que es basen en els postulats conductistes, molt allunyats del constructivisme que caldria impregnar al procés d’aprenentatge.

No. La innovació no es compra. La innovació ha de sorgir d’un claustre de professors que cregui en ella, que la faci seva i que comenci a impregnar el dia a dia de l’escola.

Anuncis

El que no funciona de cap manera és la Secundària

Estàndard

La Pilar Benejam és una mestra i pedagoga menorquina que va rebre el premi Bartomeu Picornell a la millora de la qualitat educativa.

El diari Ara Balears va publicar a mitjans de juny aquesta entrevista on ens parla de la seva visió de l’actual sistema educatiu.

M’han agradat els comentaris que fa sobre la Secundària. Estic totalment d’acord amb la seva visió.

El que no funciona de cap manera és la Secundària. No és culpa de ningú, és culpa del sistema. El professorat de Secundària és gent que té molts coneixements, però no té una formació com a docent. Aquí teníem el CAP des dels 70. CAP en català vol dir res. En tres mesos no es pot formar un bon professor. Ara hi ha el màster, hem aconseguit que hi hagi un any, però els departaments de la universitat… La universitat té departaments i la societat té problemes. I els departaments no resolen els problemes.

Podeu llegir l’entrevista en aquest enllaç.

Cal que la necessitat del canvi surti dels mestres, famílies, infants i joves

Estàndard

Francina Martí és la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. El passat 26 de juny El diari de l’educació va publicar una molt interessant entrevista amb ella. En ella, Martí ens parla del moment actual del canvi educatiu.

Hi ha força idees a destacar en aquesta entrevista. Aquí van algunes:

  • Una selectivitat més competencial transformarà la Secundària.
  • Els ensenyaments a la Secundària encara són molt parcel·lats.
  • Volem que hi hagi una reflexió a fons i que el canvi es doni de baix a dalt. Que la necessitat del canvi surti dels mestres, famílies, infants i joves.
  • Cal adaptar el que es fa a l’escola a les necessitats formatives dels joves i infants d’avui.
  • Els aprenentatges no són només memorístics, sinó que han de ser experiencials.

Aquí us deixo l’enllaç a l’entrevista.

Yo no quiero ir a esta escuela

Estàndard

Vaig dedicar nou mesos del 2016 a la redacció d’un llibre que surt al mercat aquest mes de març. Es titula Yo no quiero ir a esta escuela i el publica Finis Terrae Ediciones.

En ell he reflexionat sobre el que anomeno els «pecats» del nostre sistema educatiu, totes aquelles coses que, després de més de 30 anys en la docència, crec que no funcionen.

Sóc de la idea que l’escola actual necessita un canvi disruptiu que ofereixi als nostres alumnes la possibilitat d’assolir les competències que reclama el segle XXI.

Es tracta d’un llibre que va adreçat tant a docents com a pares, perquè crec que l’educació dels nostres joves és cosa de tots i és entre tots com hem de revertir la situació i convertir les nostres escoles en veritables centres d’aprenentatge.

Aquest mes començo a fer-ne presentacions. Les dues primeres ja tenen data i lloc:

  • Dijous, 23 de març – 19h: Biblioteca de Viladecans (Josep Tarradellas, 16 – Viladecans)
  • Dijous, 30 de març – 19h: Biblioteca Josep Soler Vidal (Plaça Balmes, s/n – Gavà)
  • Dijous, 20 d’abril – 19h: Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20 – Barcelona)

El llibre té una pàgina web associada: www.noestaescuela.com

Compromís i educació

Estàndard

Els que hem tingut la sort de veure en directe al Richard Gerver sabem de la seva força comunicadora. Amb humor i vehemència és capaç de transmetre idees potentíssimes.

He trobat aquesta xerrada espectacular. Són vint-i-dos minuts en els quals Gerver proposa solucions per adaptar l’ensenyament a les noves realitats del segle XXI. Vint-i-dos minuts en els quals qüestiona una educació basada només en els coneixements, una educació que fuig de l’emoció i del compromís.

Val la pena veure’l i escoltar-lo.

Neurociència per educadors

Estàndard

libro16L’últim llibre que estic devorant és un que acaba de sortir publicat aquest mes de gener. Es tracta de Neurociència per educadors, de David Bueno i Torrens.

Bueno és professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva recerca està centrada en la formació del sistema nerviós i la seva relació amb la conducta, inclosos els processos d’aprenentatge.

Porto llegit la meitat del llibre, però em sembla espectacular. Té ún subtítol prou explícit: “Tot allò que els educadors sempre han volgut saber sobre el cervell dels seus alumnes i mai ningú s’ha atrevit a explicar-los de manera entenedora i útil“.

Sense perdre la rigurositat, ens explica de manera clara i divertida la importància que hauríem de donar a l’escola als avanços que ensofereix la neurociència. Conèixer el funcionament del cervell ens ajudaria a entendre com aprenen els nostres alumnes i què, com i quan es poden introduir determinants continguts a l’aula.