Normalment quan parlem de Programari Lliure ho fem com alternativa al programari propietari i, poques vegades, se’l vincula amb l’educació.
En el vídeo que us presento, Richard Stallman (creador del moviment de Free Software), reflexiona sobre la relació que existeix entre promoure l’ús i desenvolupament del programari lliure i l’educació per a la ciutadania. Entre els dos conceptes es troba el tema de la llibertat.
Stallman ens recorda les 4 llibertats:
- La llibertat “zero” s’entén com poder executar o utilitzar un programari, aplicació o programa d’ordinador sense cap restricció.
- La llibertat “ú” és poder estudiar i modificar el codi font d’aquest programari per crear noves versions o generar nous desenvolupaments a partir d’ell.
- La llibertat “dos” és col·laborar amb altres persones, compartint còpies del programari que utilitzem.
- I la llibertat “tres” és contribuir amb la nostra comunitat compartint còpies del programari que hem modificat o perfeccionat.
En el seu comentari, Stallman ens presenta una interessant reflexió sobre la llibertat, el programari lliure en front del programari “privatiu” i com aquests enfocaments poden afavorir o restringir una educació formativa de ciutadans solidaris i de bona voluntat.
Les grans corporacions i empreses de software comercial, com a part dels seus programes d’imatge, publicitat i vendes, inclouen l’entrega gratuïta o quasi gratuïta de software per a “fins educatius” de manera que les escoles els utilitzin a les seves classes. A primera vista, aquesta situació parla molt bé de l’esperir col·laborador d’aquestes empreses. Tot i això, en el fons només es tractaria d’una preparació “obligada” per a que en el futur s’incrementi la demanda per software privatiu o de marca.
Per això, els partidaris del Programari Lliure no entenem l’actitud del Departament d’Educació. Després de semblar apostar per aquesta filosofia durant uns anys, arriba el Projecte EduCat 1×1 i Microsoft imposa el seu paquet Office en els netbooks dels alumnes. L’objectiu no és més que crear dependència i futurs clients… Per això crec que les escoles, tot i aquesta instal·lació del Word, PowerPoint i els seus amics, hauria de continuar utilitzant l’OpenOffice per una qüestió ètica.
Temps de canvis 