Els límits en l’ús de les noves tecnologies

Estàndard

Jordi Adell va estar el passat 11 de febrer al programa Para Todos, de La 2. Juntament amb Gumersindo Lafuente (pioner del periodisme digital a Espanya) va parlar sobre els límits en l’ús de les noves tecnologies a la vida quotidiana.

El mòbil, en modalitat de trucada, l’SMS, el WhatsApp o la tecnologia que sigui són uns convidats imprescindibles en la nostra vida. Però quan cobren un protagonisme excessiu, acaben allunyant-nos dels que tenim a prop, tot i que apropi els que tenim lluny… Adell i Lafuente reflexionen sobre els límits que cal posar a l’ús d’aquestes noves tecnologies.

¿De tod@s para tod@s? Educació pública

Estàndard

El Partit Popular s’ha tret la disfresa i ha atacat frontal i salvatgement l’educació pública…  Per sort, una part de la societat s’ha percatat d’això i ha entès la importància i la necessitat d’un bon sistema educatiu.

He trobat aquest documental que tracta de l’educació pública, del seu paper en la societat actual, de la seva importàncies de cara al futur de la societat que volem construir, dels atacs que porta rebent des de la dreta, de la manipulació de l’actual ministeri mentint descaradament per aconseguir objectius que gens contribueixen a millorar l’educació.

De Tod@s para Tod@s? és una sèrie de documentals realitzats per la cooperativa de treball audiovisual Booooo i finançats mitjançant crowdfunding, que tracten d’examinar la situació dels serveis públics essencials a Espanya.

Qüestió d’educació

Estàndard

El passat diumenge, el Jordi Évole va iniciar la nova temporada del seu programa Salvados amb un capítol dedicat a l’educació.

Va parlar del nostre sistema educatiu, ple de contradiccions i contraindicacions, i el va comparar amb el de Finlàndia, país que es troba en els primer llocs del rànquing educatiu.

En el programna es diuen coses molt interessants i que haurien de fer reflexionar als nostres polítics. Jo em quedo amb les següents frases:

  • No tenim petroli, no tenim or, però tenim persones en les quals invertim per potenciar la seva intel·ligència, i que siguin el motor de la nostra nació.
  • Un poble educat no permet corruptes ni incompetents.

Veig, penso, em pregunto…

Estàndard

La Montserrat del Pozo acostuma a utilitzar aquest vídeo en les seves conferències. Com hem vist en altres vídeos, dóna veu als joves, als nostres alumnes. I són ells els que ens diuen el que esperen de nosaltres.

L’escola del segle XXI ha de respectar la seva manera de ser, els ha d’entendre i ha de donar respostes a les seves necessitats.

Pensant en els altres

Estàndard

L’any 2005  el programa 60 minuts (Canal 33) va emetre un documental premiat repetidament per la tendresa a l’hora d’explicar l’aprenentatge en una escola japonesa. Pensant en els altres és un càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure. Rodat durant un any a l’escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat japonesa de Kanazawa, ens ensenya la manera d’aprendre d’uns nens i ens fa pensar sobre l’esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l’ambient d’adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.

Realitzat amb especial cura i amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics.

El reportatge va ser gravat durant un any i se segueix l’activitat del mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta conjugar dues coses: l’aprenentatge i la diversió, que els nens aprenguin sense que s’avorreixin. És un mestre que també s’ha d’enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se’n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l’aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l’art de viure.

Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l’ensenyament…

Educació ciutadana i Programari Lliure

Estàndard

Normalment quan parlem de Programari Lliure ho fem com alternativa al programari propietari i, poques vegades, se’l vincula amb l’educació.

En el vídeo que us presento, Richard Stallman (creador del moviment de Free Software), reflexiona sobre la relació que existeix entre promoure l’ús i desenvolupament del programari lliure i l’educació per a la ciutadania. Entre els dos conceptes es troba el tema de la llibertat.

Stallman ens recorda les 4 llibertats:

  • La llibertat “zero” s’entén com poder executar o utilitzar un programari, aplicació o programa d’ordinador sense cap restricció.
  • La llibertat “ú” és poder estudiar i modificar el codi font d’aquest programari per crear noves versions o generar nous desenvolupaments a partir d’ell.
  • La llibertat “dos” és col·laborar amb altres persones, compartint còpies del programari que utilitzem.
  • I la llibertat “tres” és contribuir amb la nostra comunitat compartint còpies del programari que hem modificat o perfeccionat.

En el seu comentari, Stallman ens presenta una interessant reflexió sobre la llibertat, el programari lliure en front del programari “privatiu” i com aquests enfocaments poden afavorir o restringir una educació formativa de ciutadans solidaris i de bona voluntat.

Les grans corporacions i empreses de software comercial, com a part dels seus programes d’imatge, publicitat i vendes, inclouen l’entrega gratuïta o quasi gratuïta de software per a “fins educatius” de manera que les escoles els utilitzin a les seves classes. A primera vista, aquesta situació parla molt bé de l’esperir col·laborador d’aquestes empreses. Tot i això, en el fons només es  tractaria d’una preparació “obligada” per a que en el futur s’incrementi la demanda per software privatiu o de marca.

Per això, els partidaris del Programari Lliure no entenem l’actitud del  Departament d’Educació. Després de semblar apostar per aquesta filosofia durant uns anys, arriba el Projecte EduCat 1×1 i Microsoft imposa el seu paquet Office en els netbooks dels alumnes. L’objectiu no és més que crear dependència i futurs clients… Per això crec que les escoles, tot i aquesta instal·lació del Word, PowerPoint i els seus amics, hauria de continuar utilitzant l’OpenOffice per una qüestió ètica.