Yo no quiero ir a esta escuela

Estàndard

Vaig dedicar nou mesos del 2016 a la redacció d’un llibre que surt al mercat aquest mes de març. Es titula Yo no quiero ir a esta escuela i el publica Finis Terrae Ediciones.

En ell he reflexionat sobre el que anomeno els «pecats» del nostre sistema educatiu, totes aquelles coses que, després de més de 30 anys en la docència, crec que no funcionen.

Sóc de la idea que l’escola actual necessita un canvi disruptiu que ofereixi als nostres alumnes la possibilitat d’assolir les competències que reclama el segle XXI.

Es tracta d’un llibre que va adreçat tant a docents com a pares, perquè crec que l’educació dels nostres joves és cosa de tots i és entre tots com hem de revertir la situació i convertir les nostres escoles en veritables centres d’aprenentatge.

Aquest mes començo a fer-ne presentacions. Les dues primeres ja tenen data i lloc:

  • Dijous, 23 de març – 19h: Biblioteca de Viladecans (Josep Tarradellas, 16 – Viladecans)
  • Dijous, 30 de març – 19h: Biblioteca Josep Soler Vidal (Plaça Balmes, s/n – Gavà)
  • Dijous, 20 d’abril – 19h: Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20 – Barcelona)

El llibre té una pàgina web associada: www.noestaescuela.com

Anuncis

Com acabar amb una educació avorrida

Estàndard

Avui he descobert una xerrada TED de fa quasi un any. La va fer el Ramón Barrera al TEDx Sevilla.

Barrera és llicenciat en Dret però ha fet moltíssimes més coses: màrqueting, coaching, direcció de projectes, formació… És un veritable emprenedor.

En aquesta xerrada, amb un estil molt divertit, ens parla dels problemes del sistema educatiu i ens marca quin hauria de ser el veritable objectiu: deixar l’avorriment i sorprendre els nostres alumnes. Només amb la sorpresa i el descobriment hi ha veritable aprenentatge.

Val la pena escoltar-lo.

L’escola innovadora advoca per reinventar el sistema educatiu

Estàndard

El passat divendres va aparèixer aquest petit article a El Periódico de Catalunya. En ell es feia ressò del Primer Simposi sobre canvi educatiu celebrat a Barcelona.

Preparar alumnes per al segle XXI, mètodes d’aprenentatge que posin l’alumne en el centre del procés d’aprenentatge, allunyar-se del currículum memorístic i mecànic, treball de competències, replatejar-se els instruments d’avaluació, vincular la realitat amb l’aprenentatge… Ens sona tot això?

Deures, d’entrada NO

Estàndard

A l’edició d’El Periódico de Catalunya del passat diumenge 23 d’octubre, va aparèixer el reportatge que adjunto a aquesta entrada.

Vindria a ser com el colofó a les quatre entrades que vaig publicar recentment:

  • Els pares inicien accions per exigir que es redueixi la càrrega de tasques escolars.
  • Els defensors de la nova escola defensen exercicis personals per a cada nen.
  • L’OCDE avisa que uns deures mal dissenyats amplien les desigualtats socials entre alumnes.
  • L’OMS assegura que a Espanya les tasques causen un alt estrès al nen, que els dedica més de sis hores setmanals.
  • L’escola no hauria de colonitzar la vida familiar.

César Bona. Les escoles que canvien el món

Estàndard

El César Bona és aquell mestre saragossà que va estar nominat al Global Teacher Prize, una mena de Premi Nobel per a professors que cada any otorga la Fundació Varkey Gems.

Després de la seva nominació i la seva aparició en múltiples congresos i mitjans de comuncació, el César s’ha agafat un any sabàtic que ha dedicat a visitar set de les escoles espanyoles més innovadores. Fruit d’aquestes visites, acaba d’aparèixer el seu llibre Las escuelas que cambian el mundo.

La setmana passada va estar al programa La aventura del saber, de Rtve. Sempre és un gust escoltar al César i veure com no deixar de recordar-nos que cal tornar el sentit comú a l’escola.

César fa de les seves classes moments especials. Intenta enginyar-se-les perquè tots els seus alumnes s’impliquin i deixin anar la seva imaginació. Tot això des del foment del respecte, l’empatia i l’esforç. Però, sobretot, la cosa que destaca en el seu treball diari és el sentit comú que aplica en totes les activitats que realitza amb els seus alumnes. Una cosa tan senzilla com aquesta i que tan fàcilment oblidem a les nostres escoles.

Els problemes de la innovació del centres

Estàndard

El Boris Mir va dirigir l’Institut-Escola Les Vinyes, un dels centres innovadors més importants de Catalunya. Ara és un dels impulsors del programa Escola Nova 21.

Aquest estiu va participar a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat i li van fer aquesta entrevista en la qual parla d’innovació. Tot el que diu és interessantíssim, però em quedo amb la frase “si esperem a tenir les condicions òptimes per fer la transformació, no la farem mai”.