No a qualsevol preu…

Estàndard

Recentment hem sabut els resultats de les proves PISA i han tornat a sortir a la llum el rànking dels països amb millors resultats. Singapur està a dalt de tot. Aquesta ciutat-estat aconsegueix els millors resultats.

La pregunta que cal fer-se és: és l’exemple a seguir?

Disciplina, respecte portat a l’extrem, agrupacions segons les capacitats, meritogràcia, exàmens, pressió… Què voleu que us digui… Per a mi, no tot val per arribar a l’excel·lència. Tot i que cap sistema educatiu és extrapolable, posats a triar jo em quedo amb Finlàndia.

El passat 14 de desembre, a El Periódico de Catalunya es va publicar aquesta entrevista a un espanuol que viu a Singapur.

Quan desobeir és la via perquè l’aprenentatge succeeixi

Estàndard

Cada vegada m’agrada més la filosofia disruptiva de Maria Acaso… Em va encantar el seu llibre rEDUvolution, que dóna pistes per acabar amb el que ella anomena l’educació bulímica.

La seva última entrada al seu blog em sembla espectacular. Es titula Hackea el aula y miente al inspector: cuando desobedecer es la vía para que el aprendizaje suceda. En ella es queixa de com, a partir de l’aprovació de la LOMCE i de la publicació dels resultats PISA, tothom parlava de rendiment, de  professionalització, de reultats, de competivitat… Però poc s’ha parlat d’aprenentatge.

Tanto PISA como la LOMCE pretenden firmemente conseguir que el aprendizaje NO suceda, pretenden que sigamos preocupados por las notas en vez de por el conocimiento, por los resultados en vez de por el proceso, por los números en vez de por las personas.

I a partir d’aquí, plantaje seguir lluitant per allò que creiem. I això potser significa “fer tot el contrari del que se’ns diu que fem”  o “redactar la programació que sabem que no ens donarà problemes amb els nostres superiors però portar a la pràctica la programació que considerem necessària perquè els nostres alumnes aprenguin“.

Us recomano la lectura de la seva entrada.

acaso