La innovació no es compra

Estàndard

Estem en un moment en què la paraula innovació sembla imprescindible quan parlem d’escola i d’educació. I tinc clar que ho és. Però sembla que si no apliquem l’adjectiu innovador a qualsevol dels substantius del món educatiu, estem fora de joc.

I això ho saben les escoles i els seus equips directius. Si no parlen del seu centre com una escola innovadora, que té mestres innovadors i que fa projectes i tasques innovadores, tenen por de perdre quota de mercat en el moment de les inscripcions. És quan la paraula innovació corre el risc de quedar reduïda a una qüestió de màrqueting.

Perquè moltes editorials també han vist la importància que ha adquirit aquesta paraula. I han vist el negoci. En un moment en què el negoci dels llibres de text es ressent (per la socialització o perquè els mestres decideixen abandonar-los), les editorials comencen a vendre altres materials. Això sí, materials totalment innovadors… Llibres digitals innovadors, projectes innovadors, materials innovadors, tecnologia innovadora… Qualsevol cosa que els permeti continuar mantenint el seu negoci.

I en molts casos, la comoditat dels mestres o dels equips directius fa que se substitueixin llibres de determinades matèries per altre “material innovador” ofert per una editorial. Editorial que, massa sovint, l’únic que ha fet ha estat modificar lleugerament materials antics.

Però el gran problema és que aquests materials innovadors no han estat creats ni dissenyats pels mestres pensant en el seus alumnes i les seves necessitats, amb la qual cosa, els problemes antics es tornen a reproduir.

No importa que aquests material utilitzin la tecnologia més moderna… La tecnologia pot ser moderna, però la clau són les activitats d’ensenyament-aprenentatge. És fàcil trobar empreses que estan disfressant d’innovadores algunes activitats que es van fer amb ordinadors en els anys 80. Estan tornant a l’ensenyament assistit per ordinador que va tenir èxit a les beceroles de la tecnologia educativa. Activitats repetitives d’exercitació i pràctica que es basen en els postulats conductistes, molt allunyats del constructivisme que caldria impregnar al procés d’aprenentatge.

No. La innovació no es compra. La innovació ha de sorgir d’un claustre de professors que cregui en ella, que la faci seva i que comenci a impregnar el dia a dia de l’escola.

Anuncis

L’educació del futur

Estàndard

Al suplement XL Dominical de El Periódico de Catalunya ha aparegut aquest passat diumenge 15 de gener una petita entrevista amb Julio Fontán, fundador del Col·legi Fontán de Bogotá, un dels més innovadors del món.

L’entrevista era petita, però en ella Fontán diu moltes coses interessants. A la seva escola, els alumnes no s’agrupen per cursos, poden triar els seus professors, planifiquen la seva jornada escolar… I també parla de com està fracassant el sistema actual en moltes de les nostres escoles. I dels deures, dels exàmens i de la creativitat.

Programar per aprendre sense límits

Estàndard

Les xarrades TED són tot un espectacle i una font inesgotable d’idees. Cada vegada es fan en més lloc i sobre més temes.

Al desembre de l’any passat es van celebrar unes a Valladolid i allà va aparèixer un nen de vuit anys, Antonio García Vicente, per sorprendre a tothom parlant de programació.

És espectacular com un nen tan petit ens parla als adults de compartir, crear i aprenentage. Idees totes elles per a les quals la programació i la robòtica ens poden ajudar moltíssim.

Tornem-hi amb Finlàndia

Estàndard

Després de les vacances i a punt de començar les classes amb els alumnes, reprenc l’activitat del Blog.

I ho faig amb un petit documental que el gran Michael Moore va fer sobre l’èxit educatiu de Finlàndia. Es cert que es porta molt de temps parlant de com s’ho fan en aquell país però, per aquí, sembla que no es pren nota…

Un sistema en el qual no hi ha deures, on els alumnes van a classe menys hores i menys dies que en el curs escolar, on no hi ha revàlides… Un sistema on les arts es valorant tant com la llengua i les matemàtiques… Un sistema que té com a prioritat la felicitat dels alumnes…

Un país on totes les escoles són igual i on no hi ha rànkings i on està prohibit per llei cobrar matrícula. D’aquesta manera, és normal que les famílies riques es preocupin de què l’escola pública tingui els millors recursos possibles…

No es tractar d’importar tot aquest sistema, perquè no tot és extrapolable… Però no em digueu que no hi ha coses en les quals ens podríem fixar…

Abandonar la zona de confort

Estàndard

Quan parlem de la zona de confort ens referim a la zona on ens trobem segurs, en aquella en què controlem tot i res se’ns escapa… I moltes vegades pensem que és lògic no voler sortit d’ella, ja que estem molt còmodes.

Però fer el pas endavant i sortir-ne representarà gaudir de noves experiències que ens faran créixer personalment, obtindre noves expectatives, augmentar les nostres habilitats. En resum, tindrem una vida més satisfactòria en tots els aspectes.

Abandonar la nostra zona de confort ens ajudarà a tenir una vida més rica en emocions, coneixement i perspectives, amb la qual cosa evolucionarem cap a una versió millorada de nosaltres mateixos.

He trobar aquest meravellós vídeo de Inknowation, on de forma gràfica se’ns explica per què hem d’abandonar la nstra zona de confort.

Matant la creativitat…

Estàndard

Molts haureu llegit el conte “El nen petit“, d’Helen Buckley. És la demostració màxima del que deia Ken Robinson: “les escoles maten la creativitat”.

Moltes vegades ens oblidem de la importancia que la creativitat té en el procés d’aprenentatge i de que és una de les capacitats que demanda la societat del segle XXI. Cada alumne és únic i té unes qualitats i habilitats innates. Moltes vegades l’escola únicament serveix per uniformar.

He trobat aquest vídeo i m’ha servit per reflexionar un altre cop sobre el tema.