No a qualsevol preu…

Estàndard

Recentment hem sabut els resultats de les proves PISA i han tornat a sortir a la llum el rànking dels països amb millors resultats. Singapur està a dalt de tot. Aquesta ciutat-estat aconsegueix els millors resultats.

La pregunta que cal fer-se és: és l’exemple a seguir?

Disciplina, respecte portat a l’extrem, agrupacions segons les capacitats, meritogràcia, exàmens, pressió… Què voleu que us digui… Per a mi, no tot val per arribar a l’excel·lència. Tot i que cap sistema educatiu és extrapolable, posats a triar jo em quedo amb Finlàndia.

El passat 14 de desembre, a El Periódico de Catalunya es va publicar aquesta entrevista a un espanuol que viu a Singapur.

La gran errada en l’ensenyament de les matemàtiques

Estàndard

L’altre dia vaig trobar aquest article a El Confidencial. En ell, José Antonio Fernández Bravo, entre d’altres moltes coses Professor de Didàctica de les Matemàtiques, es mostra molt crític amb el nostre sistema educatiu. I, a més a més, assegura és l’ensenyament de les matemàtiques on es concentren tots els vicis. Segons ell, les matemàtiques s’estan donant malament en el 97% de les escoles.

Lectura molt interessant per veure la importància de treballar la resolució de problemes i per veure que, no per fer més i més exercicis, els resultats milloren

L’escola innovadora advoca per reinventar el sistema educatiu

Estàndard

El passat divendres va aparèixer aquest petit article a El Periódico de Catalunya. En ell es feia ressò del Primer Simposi sobre canvi educatiu celebrat a Barcelona.

Preparar alumnes per al segle XXI, mètodes d’aprenentatge que posin l’alumne en el centre del procés d’aprenentatge, allunyar-se del currículum memorístic i mecànic, treball de competències, replatejar-se els instruments d’avaluació, vincular la realitat amb l’aprenentatge… Ens sona tot això?

Programar per aprendre sense límits

Estàndard

Les xarrades TED són tot un espectacle i una font inesgotable d’idees. Cada vegada es fan en més lloc i sobre més temes.

Al desembre de l’any passat es van celebrar unes a Valladolid i allà va aparèixer un nen de vuit anys, Antonio García Vicente, per sorprendre a tothom parlant de programació.

És espectacular com un nen tan petit ens parla als adults de compartir, crear i aprenentage. Idees totes elles per a les quals la programació i la robòtica ens poden ajudar moltíssim.

El poder de creure que pots millorar

Estàndard

Carol S. Dweck és una destacada investigadora en el camp de la motivació.  Ha guanyat recentment el Premi a la Contribució Científica Distingida de l’Associació Americana de Psicologia, un dels més alts premis en Psicologia. Fa un parell d’anys, la Casa Blanca va celebrar una conferència sobre el seu treball i tant el president Obama com Michelle Obama fan referència al seu treball en els seus discursos sobre l’educació.

La seva investigació se centra en com aconseguir fomentar l’èxit dels estudiants.Als seus treballs ha demostrat el paper de la mentalitat d’èxit i com la lloança de la intel·ligència pot minar la motivació i l’aprenentatge dels estudiants.

Les capacitats per a la resolució de problemes i per a l’aprenentatge sovint han estat considerades com a components de la personalitat. Dweck ha demostrat que les millores d’aquestes capacitats són compatibles amb l’ús sistemàtic de la formació i la retroalimentació apropiada. coneixement molt essencial per a qualsevol pare, mestre, capdavanter i ésser humà en general.

En aquesta xerrada TED ens parla de tot això. Crec que és molt interessant per a qualsevol pare i mestre.

Deures, d’entrada NO

Estàndard

A l’edició d’El Periódico de Catalunya del passat diumenge 23 d’octubre, va aparèixer el reportatge que adjunto a aquesta entrada.

Vindria a ser com el colofó a les quatre entrades que vaig publicar recentment:

  • Els pares inicien accions per exigir que es redueixi la càrrega de tasques escolars.
  • Els defensors de la nova escola defensen exercicis personals per a cada nen.
  • L’OCDE avisa que uns deures mal dissenyats amplien les desigualtats socials entre alumnes.
  • L’OMS assegura que a Espanya les tasques causen un alt estrès al nen, que els dedica més de sis hores setmanals.
  • L’escola no hauria de colonitzar la vida familiar.

Tornem amb els deures (3)

Estàndard

deures3Comentades en entrades anteriors les incongruències dels deures que es posen actualment a moltes de les escoles del país, la primera pregunta que ens ve al cap és: “S’han d’eliminar aleshores els deures?”.

Crec que, a aquestes alçades, la meva resposta és clara: tal com estan plantejats avui en dia, no tenen cap sentit. Crec que els nois i noies no haurien de dedicar més de 30 o 45 minuts de feina a casa. I, evidentment, en tasques molt diferents de les que fan ara. (A la propera entrada parlaré de com crec que haurien de ser aquestes feines que els alumnes haurien de fer a casa).

Les feines que caldria fer haurien de ser més cretaives, més d’investigació, i no repetitives com les que es troben cada tarda. Jo he ajudat a fer deures al meu fill perquè aquelles activitats era impossible que les fes ell sol. I, al dia següent, el profe haurà estat content perquè les ha portat fetes. Sembla que això sigui l’important: que estiguin fetes. I això ho saben els alumnes. Per això no és estrany veure a alguns d’ells copiar les activitats a l’hora d’entrar o al canvi de classe. Quan el profe passi a mirar si estan fetes, tots quedaran contents, mestres i alumnes…

De totes maneres, com en altres aspectes de la vida, les coses no passen perquè sí… La bogeria actual dels deures neix del poder que han assolit els llibres de text en el sistema educatiu. A la majoria de les nostres aules, el llibre de text és el referent de l’aprenentatge: s’aprén el que indica i com ho indica el llibre.

I tots aquests llibres de text estan farcits d’interminables pàgines d’exercicis i activitats. Molts mestres creuen que és imperdonable deixar de fer-los, tot i que moltes d’aquestes activitats són repetitives i inidireccionals, és a dir, demanen una resposta que es basi en els continguts exposats en pàgines precedents. Per tant, reforcen l’ensenyament tradicional, basat en la repetició i la memòria. On són les competències bàsiques…?

(Continuarà…)