El que no funciona de cap manera és la Secundària

La Pilar Benejam és una mestra i pedagoga menorquina que va rebre el premi Bartomeu Picornell a la millora de la qualitat educativa.

El diari Ara Balears va publicar a mitjans de juny aquesta entrevista on ens parla de la seva visió de l’actual sistema educatiu.

M’han agradat els comentaris que fa sobre la Secundària. Estic totalment d’acord amb la seva visió.

El que no funciona de cap manera és la Secundària. No és culpa de ningú, és culpa del sistema. El professorat de Secundària és gent que té molts coneixements, però no té una formació com a docent. Aquí teníem el CAP des dels 70. CAP en català vol dir res. En tres mesos no es pot formar un bon professor. Ara hi ha el màster, hem aconseguit que hi hagi un any, però els departaments de la universitat… La universitat té departaments i la societat té problemes. I els departaments no resolen els problemes.

Podeu llegir l’entrevista en aquest enllaç.

Cal que la necessitat del canvi surti dels mestres, famílies, infants i joves

Francina Martí és la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. El passat 26 de juny El diari de l’educació va publicar una molt interessant entrevista amb ella. En ella, Martí ens parla del moment actual del canvi educatiu.

Hi ha força idees a destacar en aquesta entrevista. Aquí van algunes:

• Una selectivitat més competencial transformarà la Secundària.
• Els ensenyaments a la Secundària encara són molt parcel·lats.
• Volem que hi hagi una reflexió a fons i que el canvi es doni de baix a dalt. Que la necessitat del canvi surti dels mestres, famílies, infants i joves.
• Cal adaptar el que es fa a l’escola a les necessitats formatives dels joves i infants d’avui.
• Els aprenentatges no són només memorístics, sinó que han de ser experiencials.

Aquí us deixo l’enllaç a l’entrevista.

Entrevista a Viladecans TV

Amb motiu de la primera presentació de Yo no quiero ir a esta escuela, Viladecans TV va emetre aquesta entrevista.

En ella parlo del llibre i d’alguns dels “pecats” del nostre sistema educatiu que tracto a les seves pàgines.

Yo no quiero ir a esta escuela

Vaig dedicar nou mesos del 2016 a la redacció d’un llibre que surt al mercat aquest mes de març. Es titula Yo no quiero ir a esta escuela i el publica Finis Terrae Ediciones.

En ell he reflexionat sobre el que anomeno els «pecats» del nostre sistema educatiu, totes aquelles coses que, després de més de 30 anys en la docència, crec que no funcionen.

Sóc de la idea que l’escola actual necessita un canvi disruptiu que ofereixi als nostres alumnes la possibilitat d’assolir les competències que reclama el segle XXI.

Es tracta d’un llibre que va adreçat tant a docents com a pares, perquè crec que l’educació dels nostres joves és cosa de tots i és entre tots com hem de revertir la situació i convertir les nostres escoles en veritables centres d’aprenentatge.

Aquest mes començo a fer-ne presentacions. Les dues primeres ja tenen data i lloc:

• Dijous, 23 de març – 19h: Biblioteca de Viladecans (Josep Tarradellas, 16 – Viladecans)
• Dijous, 30 de març – 19h: Biblioteca Josep Soler Vidal (Plaça Balmes, s/n – Gavà)
• Dijous, 20 d’abril – 19h: Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20 – Barcelona)

El llibre té una pàgina web associada: www.noestaescuela.com

Compromís i educació

Els que hem tingut la sort de veure en directe al Richard Gerver sabem de la seva força comunicadora. Amb humor i vehemència és capaç de transmetre idees potentíssimes.

He trobat aquesta xerrada espectacular. Són vint-i-dos minuts en els quals Gerver proposa solucions per adaptar l’ensenyament a les noves realitats del segle XXI. Vint-i-dos minuts en els quals qüestiona una educació basada només en els coneixements, una educació que fuig de l’emoció i del compromís.

Val la pena veure’l i escoltar-lo.

Neuroeducació

A l’anterior entrada vaig parlar del llibre de David Bueno i Torrens, Neurociència per educadors.

A YouTube podeu trobar unes quantes conferències en les quals Bueno exposa les seves idees. Crec que com a introducció pot anar bé aquest curt vídeo.

“Els professors han de motivar els alumnes transmetent-los optimisme, confiança, però també sensació de risc, entés com una situació en la que ells han de prendre decisions”.

Neurociència per educadors

L’últim llibre que estic devorant és un que acaba de sortir publicat aquest mes de gener. Es tracta de Neurociència per educadors, de David Bueno i Torrens.

Bueno és professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva recerca està centrada en la formació del sistema nerviós i la seva relació amb la conducta, inclosos els processos d’aprenentatge.

Porto llegit la meitat del llibre, però em sembla espectacular. Té ún subtítol prou explícit: “Tot allò que els educadors sempre han volgut saber sobre el cervell dels seus alumnes i mai ningú s’ha atrevit a explicar-los de manera entenedora i útil“.

Sense perdre la rigurositat, ens explica de manera clara i divertida la importància que hauríem de donar a l’escola als avanços que ensofereix la neurociència. Conèixer el funcionament del cervell ens ajudaria a entendre com aprenen els nostres alumnes i què, com i quan es poden introduir determinants continguts a l’aula.

Els exàmens no demostren la intel·ligència d’un alumne

Fa temps que corre per Internet un text amb la carta que el director d’una escola de Singapur va enviar als pares dels alumnes.

En ella diu als pares que obtenir qualificacions bones o dolentes no defineix la nostra intel·ligència ni ha de treure als nois i noies la confiança en si mateixos i, molt menys, las seva dignitat.

Potser la carta també s’hauria d’haver adreçat als professors…

Com acabar amb una educació avorrida

Avui he descobert una xerrada TED de fa quasi un any. La va fer el Ramón Barrera al TEDx Sevilla.

Barrera és llicenciat en Dret però ha fet moltíssimes més coses: màrqueting, coaching, direcció de projectes, formació… És un veritable emprenedor.

En aquesta xerrada, amb un estil molt divertit, ens parla dels problemes del sistema educatiu i ens marca quin hauria de ser el veritable objectiu: deixar l’avorriment i sorprendre els nostres alumnes. Només amb la sorpresa i el descobriment hi ha veritable aprenentatge.

Val la pena escoltar-lo.

L’educació del futur

Al suplement XL Dominical de El Periódico de Catalunya ha aparegut aquest passat diumenge 15 de gener una petita entrevista amb Julio Fontán, fundador del Col·legi Fontán de Bogotá, un dels més innovadors del món.

L’entrevista era petita, però en ella Fontán diu moltes coses interessants. A la seva escola, els alumnes no s’agrupen per cursos, poden triar els seus professors, planifiquen la seva jornada escolar… I també parla de com està fracassant el sistema actual en moltes de les nostres escoles. I dels deures, dels exàmens i de la creativitat.

Visualitza aquest document al Scribd