Neurociència per educadors

Estàndard

libro16L’últim llibre que estic devorant és un que acaba de sortir publicat aquest mes de gener. Es tracta de Neurociència per educadors, de David Bueno i Torrens.

Bueno és professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva recerca està centrada en la formació del sistema nerviós i la seva relació amb la conducta, inclosos els processos d’aprenentatge.

Porto llegit la meitat del llibre, però em sembla espectacular. Té ún subtítol prou explícit: “Tot allò que els educadors sempre han volgut saber sobre el cervell dels seus alumnes i mai ningú s’ha atrevit a explicar-los de manera entenedora i útil“.

Sense perdre la rigurositat, ens explica de manera clara i divertida la importància que hauríem de donar a l’escola als avanços que ensofereix la neurociència. Conèixer el funcionament del cervell ens ajudaria a entendre com aprenen els nostres alumnes i què, com i quan es poden introduir determinants continguts a l’aula.

Anuncis

Els exàmens no demostren la intel·ligència d’un alumne

Estàndard

Fa temps que corre per Internet un text amb la carta que el director d’una escola de Singapur va enviar als pares dels alumnes.

En ella diu als pares que obtenir qualificacions bones o dolentes no defineix la nostra intel·ligència ni ha de treure als nois i noies la confiança en si mateixos i, molt menys, las seva dignitat.

Potser la carta també s’hauria d’haver adreçat als professors…

El poder de creure que pots millorar

Estàndard

Carol S. Dweck és una destacada investigadora en el camp de la motivació.  Ha guanyat recentment el Premi a la Contribució Científica Distingida de l’Associació Americana de Psicologia, un dels més alts premis en Psicologia. Fa un parell d’anys, la Casa Blanca va celebrar una conferència sobre el seu treball i tant el president Obama com Michelle Obama fan referència al seu treball en els seus discursos sobre l’educació.

La seva investigació se centra en com aconseguir fomentar l’èxit dels estudiants.Als seus treballs ha demostrat el paper de la mentalitat d’èxit i com la lloança de la intel·ligència pot minar la motivació i l’aprenentatge dels estudiants.

Les capacitats per a la resolució de problemes i per a l’aprenentatge sovint han estat considerades com a components de la personalitat. Dweck ha demostrat que les millores d’aquestes capacitats són compatibles amb l’ús sistemàtic de la formació i la retroalimentació apropiada. coneixement molt essencial per a qualsevol pare, mestre, capdavanter i ésser humà en general.

En aquesta xerrada TED ens parla de tot això. Crec que és molt interessant per a qualsevol pare i mestre.

Els nous reptes de l’educació

Estàndard

César Bona és mestre de 5è de Primària a l’escola pública Puerta de Sancho, de Saragossa. No acostuma a utilitzar llibre de text i posa molts pocs deures. El seu truc és aconseguir que tots els seus alumnes se sentin importants.

Aquest any s’ha fet famós per ser un dels cinquanta finalistes al Global Teacher Prize, el premi Nobel dels mestres. Ha rebut premis nacionals i internacionals per fomentar la creativitat, la innovació i la sostenibilitat a l’educació i creu en un ensenyament més enllà dels llibres i les guies docents. Una educació que apoderi, que inspiri i que a través de les emocions i les experiències, tregui el millor dels nens del futur.

Va participar en el passat TEDxBarcelona i va argumentar que educar a les noves generacions és una obligació de tots i en aquesta tasca els nens han de ser els protagonistes del seu propi aprenentatge. Totes les matèries són importants però és necessari incorporar en el currículum escolar el fet d’educar en valors com el respecte, la tolerància i emfatitzar en la intel·ligència emocional. I és que tal com ens va recordar César, el factor humà (aspecte essencial per a desenvolupar-se com a persones) és molt més rellevant que els valors estandarditzats d’avaluació mitjançant qualificacions numèriques.
No oblidem que els nens són éssers curiosos per naturalesa, hem d’adquirir l’hàbit d’escoltar-los i deixar-los que s’expressin difuminant la jerarquia nen- adult/mestre i començar a parlar-los de tu a tu. Només d’aquesta manera aprenem conjuntament els uns dels altres. I va deixar una frase clau: “Una persona deixa d’aprendre no perquè es fa gran, sinó perquè deixa de tenir curiositat”