La innovació no es compra

Estàndard

Estem en un moment en què la paraula innovació sembla imprescindible quan parlem d’escola i d’educació. I tinc clar que ho és. Però sembla que si no apliquem l’adjectiu innovador a qualsevol dels substantius del món educatiu, estem fora de joc.

I això ho saben les escoles i els seus equips directius. Si no parlen del seu centre com una escola innovadora, que té mestres innovadors i que fa projectes i tasques innovadores, tenen por de perdre quota de mercat en el moment de les inscripcions. És quan la paraula innovació corre el risc de quedar reduïda a una qüestió de màrqueting.

Perquè moltes editorials també han vist la importància que ha adquirit aquesta paraula. I han vist el negoci. En un moment en què el negoci dels llibres de text es ressent (per la socialització o perquè els mestres decideixen abandonar-los), les editorials comencen a vendre altres materials. Això sí, materials totalment innovadors… Llibres digitals innovadors, projectes innovadors, materials innovadors, tecnologia innovadora… Qualsevol cosa que els permeti continuar mantenint el seu negoci.

I en molts casos, la comoditat dels mestres o dels equips directius fa que se substitueixin llibres de determinades matèries per altre “material innovador” ofert per una editorial. Editorial que, massa sovint, l’únic que ha fet ha estat modificar lleugerament materials antics.

Però el gran problema és que aquests materials innovadors no han estat creats ni dissenyats pels mestres pensant en el seus alumnes i les seves necessitats, amb la qual cosa, els problemes antics es tornen a reproduir.

No importa que aquests material utilitzin la tecnologia més moderna… La tecnologia pot ser moderna, però la clau són les activitats d’ensenyament-aprenentatge. És fàcil trobar empreses que estan disfressant d’innovadores algunes activitats que es van fer amb ordinadors en els anys 80. Estan tornant a l’ensenyament assistit per ordinador que va tenir èxit a les beceroles de la tecnologia educativa. Activitats repetitives d’exercitació i pràctica que es basen en els postulats conductistes, molt allunyats del constructivisme que caldria impregnar al procés d’aprenentatge.

No. La innovació no es compra. La innovació ha de sorgir d’un claustre de professors que cregui en ella, que la faci seva i que comenci a impregnar el dia a dia de l’escola.

Com ser un bon líder en un centre educatiu

Estàndard

María Campo és l’assessora pedagògica de  Eduka&Nature una empresa que programa activitats lúdiques  esportives, amb component educatiu, amb la finalitat d’aconseguir transmetre als nens i joves valors que els ajudin a arribar a ser millors persones.

La revista Educación 3.0 ha publicat aquest mes de juny un article d’ella on ens parla sobre el paper del director d’un centre. Vist des del punt de vista de la innovació, hi ha una sèrie d’idees que em semblen claus:

  • Un líder ha de contagiar positivisme i il·lusió per evitar la desmotivació.
  • La gestió horitzontal afavoreix un lideratge basat en la participació i la col·laboració en equip.
  • Un director ha de ser honest i mostrar coherència, així com prestar atenció personal a cada membre per fer-los sentir que són importants i que es valora el seu treball.
  • Un director ha de ser tolerant i condescendent amb les errades. Quan passen s’ha d’analitzar la causa i posar les solucions pertinents.

 

Aquí us deixo l’enllaç a l’article.

El que no funciona de cap manera és la Secundària

Estàndard

La Pilar Benejam és una mestra i pedagoga menorquina que va rebre el premi Bartomeu Picornell a la millora de la qualitat educativa.

El diari Ara Balears va publicar a mitjans de juny aquesta entrevista on ens parla de la seva visió de l’actual sistema educatiu.

M’han agradat els comentaris que fa sobre la Secundària. Estic totalment d’acord amb la seva visió.

El que no funciona de cap manera és la Secundària. No és culpa de ningú, és culpa del sistema. El professorat de Secundària és gent que té molts coneixements, però no té una formació com a docent. Aquí teníem el CAP des dels 70. CAP en català vol dir res. En tres mesos no es pot formar un bon professor. Ara hi ha el màster, hem aconseguit que hi hagi un any, però els departaments de la universitat… La universitat té departaments i la societat té problemes. I els departaments no resolen els problemes.

Podeu llegir l’entrevista en aquest enllaç.