Neurociència per educadors

Estàndard

libro16L’últim llibre que estic devorant és un que acaba de sortir publicat aquest mes de gener. Es tracta de Neurociència per educadors, de David Bueno i Torrens.

Bueno és professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva recerca està centrada en la formació del sistema nerviós i la seva relació amb la conducta, inclosos els processos d’aprenentatge.

Porto llegit la meitat del llibre, però em sembla espectacular. Té ún subtítol prou explícit: “Tot allò que els educadors sempre han volgut saber sobre el cervell dels seus alumnes i mai ningú s’ha atrevit a explicar-los de manera entenedora i útil“.

Sense perdre la rigurositat, ens explica de manera clara i divertida la importància que hauríem de donar a l’escola als avanços que ensofereix la neurociència. Conèixer el funcionament del cervell ens ajudaria a entendre com aprenen els nostres alumnes i què, com i quan es poden introduir determinants continguts a l’aula.

Els exàmens no demostren la intel·ligència d’un alumne

Estàndard

Fa temps que corre per Internet un text amb la carta que el director d’una escola de Singapur va enviar als pares dels alumnes.

En ella diu als pares que obtenir qualificacions bones o dolentes no defineix la nostra intel·ligència ni ha de treure als nois i noies la confiança en si mateixos i, molt menys, las seva dignitat.

Potser la carta també s’hauria d’haver adreçat als professors…

Com acabar amb una educació avorrida

Estàndard

Avui he descobert una xerrada TED de fa quasi un any. La va fer el Ramón Barrera al TEDx Sevilla.

Barrera és llicenciat en Dret però ha fet moltíssimes més coses: màrqueting, coaching, direcció de projectes, formació… És un veritable emprenedor.

En aquesta xerrada, amb un estil molt divertit, ens parla dels problemes del sistema educatiu i ens marca quin hauria de ser el veritable objectiu: deixar l’avorriment i sorprendre els nostres alumnes. Només amb la sorpresa i el descobriment hi ha veritable aprenentatge.

Val la pena escoltar-lo.

L’educació del futur

Estàndard

Al suplement XL Dominical de El Periódico de Catalunya ha aparegut aquest passat diumenge 15 de gener una petita entrevista amb Julio Fontán, fundador del Col·legi Fontán de Bogotá, un dels més innovadors del món.

L’entrevista era petita, però en ella Fontán diu moltes coses interessants. A la seva escola, els alumnes no s’agrupen per cursos, poden triar els seus professors, planifiquen la seva jornada escolar… I també parla de com està fracassant el sistema actual en moltes de les nostres escoles. I dels deures, dels exàmens i de la creativitat.

Deures i vacances

Estàndard

deberesJo no he fet els deures durant aquestes vacances… Hauria d’haver corregit unes activitats que van fer els alumnes durant l’última setmana de classe abans de Nadal. Però creieu-me, no he tingut temps… Us resumeixo: dies de dinars familiars, dies de compres dels regals,  un torneig de bàsquet de tot el dia, cinc dies que vam marxar fora de casa… I dos o tres que em venia de gust descansar i desconnectar veient alguna pel·li a la tele…

No. Jo no he fet els deures durant aquestes vacances… Fins i tot aquesta entrada, que volia haver-la fet fa uns quants dies, l’he deixada per a l’últim moment…

Així, que no: no he fet els deures durant les vacances… En canvi, el meu fill, que fa primer curs d’ESO, ha hagut de fer activitats de quatre o cinc assignatures… I parlant amb amics que tenen fills a altres escoles, la situació era molt semblant. Fins i tot el fill d’un amic té un examen el primer dilluns després de les vacances… Sí, sí: examen el primer dia de la tornada a classe. Perdoneu-me, però em sembla estrambòtic… I, segurament, a l’actitud d’aquest professor les famílies li han aplicat altres adjectius.

Durant la jornada de portes obertes que vam fer a l’escola l’últim diumenge abans de les vacances vaig poder parlar amb diverses ex-alumnes que estan fent Batxillerat. Em van comentar que durant aquestes vacances havien de llegir-se tres llibres. Tres… Jo, lector malaltís, només he aconseguit trobar temps per llegir poc més de cent pàgines i sempre a partir de les dotze de la nit…

Alguna cosa falla. Quan acabarem per entendre que les vacances i els caps de setmana són per descansar? Cal fer alguna cosa i fer-la ja.

Sí: jo no he fet els deures durant les vacances. Però jo, durant aquesta setmana, posaré alguna excusa als meus alumnes i ja els aniré fent…