Jugar el partit o quedar-nos en l’entrenament?

Estàndard

El meu admirat Fernando Trujillo va participar en el passat SIMO. Allà va fer una ponència que reflexionava sobre la paradoxa que moltes de les nostres classes semblen (o són) entrenaments o bé de tasques més complexes que mai arriben o bé d’un futur pel qual queden molts anys. Així, ell opina que entrenar sense arribar mai a jugar el partit, representat aquí per la realització de projectes o tasques complexes i realistes, no té sentit per qui més ha d’importar-nos: els nostres estudiants.

També va participar la setmana passada a l’event Computadores para educar, organitzat per EducaDigital.  La idea clau que va desenvolupar és que potser hem parlat tant d’ordinadors i computadors que hem oblidat que els nostres estudiants no tenen cap interès a ordenar o computar (entesos de manera limitada, òbviament) però sí a afrontar desafiaments que siguin realment rellevants per a ells. En aquesta obstinació, les TIC poden ser nostres aliades, com també ho és el flux de treball de l’Aprenentatge basat en Projectes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s