La motivació a l’aula

Estàndard

Tradicionalment, per aconseguir el comportament de l’alumne que es desitja es recorre a factors extrínsecs, com a premis i càstigs. Tot i això, cal saber que quan assignem tasques complexes, que requereixen d’un esforç i una creativitat continuada, aquest tipus de recompenses no funcionen per sostenir la motivació a llarg termini.

Daniel Pink, escriptor i periodista nord-americà, identifica de forma científica en el seu llibre La sorprenent veritat sobre el que ens motiva, tres claus que funcionen reiteradament per aconseguir la motivació i el camí cap a un millor rendiment: Autonomia, Mestratge i Propòsit.

Que la motivació és un factor intrínsec ens ho explica clarament en aquest vídeo:

La seva aplicació a l’aula podria traduir-se de la següent manera (tret de El Blog de TotemGuard):

Clau 1: Donar Autonomia

Si vols que els teus alumnes se sentin implicats en un projecte d’aula, en comptes de donar-los anotacions i un exercici, dóna’ls la llibertat que aprenguin per si mateixos. Dóna’ls l’autonomia perquè escullin on i com obtenir els coneixements. Si els deixes afrontar el repte al seu propi ritme i en la seqüència que decideixin, aniran més enllà del que posa el temari o el que entra en l’exámen.

Explica clarament l’objectiu del projecte i els resultats que esperes però cadascun té llibertat per buscar el seu propi camí per complir amb l’objectiu marcat.

L’autonomia permet a més acomodar el fet que no tots aprenem de la mateixa forma. D’acord amb el principi de les intel·ligències múltiples, pots guiar-los cap a una varietat de continguts en diferents formats: continguts multimèdia, ebooks, YouTube per a Escoles, llibres, revistes científiques, blogs i fins i tot xarxes socials. De la mateixa forma, l’alumne documenta l’après podent usar eines 2.0, videos, presentacions orals a la resta de la classe, paper i llapis, una obra teatral, un post en un blog, debatent amb un expert per videoconferència, etc. Les possibilitats són infinites i ells trobaran el mitjà que més els entusiasma.

Cal crear oportunitats perquè duguin a terme la seva pròpia investigació, s’equivoquin, aprenguin d’errors i desenvolupin la capacitat de solucionar problemes. Per a això també es programa una tarda Fedex dins de l’horari lectiu.

Una tarda FedEx es tracta d’una pràctica inusual que empreses com Google realitzen amb els seus empleats amb grans resultats. Gmail i Google News són dos productes desenvolupats durant aquestes hores FedEx. En centres escolars també comencen a aplicar-se.

Bàsicament cada trimestre, un divendres a la tarda, els alumnes treballen en un projecte durant diverses hores que no forma part del temari escolar però que els desperta un gran interès. Pot ser escriure un poema, crear un blog, gravar un video, construir un objecte, realitzar un experiment, etc. El dilluns següent, els alumnes presenten els resultats i impressions. La seva lògica es basa que els alumnes aprendran més quan tenen l’autonomia d’escollir el tema.

Amb aquesta activitat els alumnes utilitzen els seus talents sense restriccions, desenvolupen la seva creativitat i proven coses per curiositat o diversió. Pot semblar que es perd el temps, que no s’avança en el temari escolar però la ciència suggereix tot el contrari.

La manera més simple per assegurar que una persona valora el que està fent és maximitzar la seva llibertat per escollir i la seva autonomia?. (Good and Brophy 2004).

Avui la tecnologia disponible ens ofereix encara més mitjans per proporcionar aquesta autonomia als alumnes. Ben utilitzada es transforma en un potent accelerador de la motivació i en última instància, de l’aprenentatge.

Clau 2: Aconseguir Mestratge

El mestratge fa referència al nostre desig de millorar les nostres habilitats, de progressar i de ser cada vegada més capaces. Harvard Business School ho identifica com el motivador més important.

Un obstacle actual és la importància exagerada que alguns professors i pares poden arribar a donar a les notes per avaluar el progrés de l’alumne. Si un alumne percep que l’objectiu és aprovar un examen o treure una bona nota, aquest alumne es torna menys propens a prendre riscos, un pre-requisit per a la creativitat i l’aprenentatge. En comptes d’intentar aprendre el que realment li interessa, comença a pensar si aquests temes entren en l’examen i com li afectaran la nota.

És interessant experimentar amb l’assignació de projectes que no puntuen o tenen poc pes en la nota final. Es dóna èmfasi a la satisfacció personal d’adquirir noves habilitats, prenent com partida les fortaleses i interessos dels alumnes. També es dissenyen avaluacions que incentiven el tipus d’aprenentatge que volem que els alumnes aconsegueixin. A més, se’ls guia perquè ells mateixos siguin capaços d’avaluar el seu progrés a llarg del curs i estiguin motivats a millorar sense pressions externes.

Finlàndia és un exemple d’un sistema educatiu on pràcticament no existeixen les avaluacions i en canvi aconsegueixen els millors resultats en les proves PISA any rere any.

Clau 3: Entendre el Propòsit

Els alumnes treballen millor quan comprenen quin és el propòsit darrere d’un projecte d’aula i especialment veuen la seva utilitat dins del seu futur professional.

Intentar explicar a un alumne per què ha d’aprendre a fer derivades en matemàtiques, quan desitja ser pianista, pot ser missió impossible. Tot i això, quan sigui possible, podem intentar contextualitzar un tema dins de la vida real. Per exemple, si estem aprenent estadística, podem fer que utilitzin dades reals que siguin interessants o curioses per a ells, per exemple, esbrinar quantes persones neixen a Espanya cada minut o quin és l’edat mitjana d’un usuari en Facebook.

D’altra banda, si estem estudiant Anglès, podem intentar que desxifrin en grup la lletra de cançons de Justin Bieber i Lady Gaga, o fins i tot que trobin amics nadius en Facebook i Twitter amb els quals practicar. Entendran que l’anglès és un vehicle imprescindible per viatjar, entendre una cultura, treballar a l’estranger i fer amistats a tot el món.

També, pots generar el contingut d’un projecte arran d’un interès que sorgeix a l’aula de forma espontània. Per exemple, si un alumne es fa una ferida a classe i et crivellen a preguntes sobre la sang i el tema dels microbis (ocorre freqüentment amb els més petits), es pot aprofitar per iniciar un treball en grup i introduir conceptes del cos humà, infeccions, cèl·lules, etc. Llegiran, escriuran, investigaran i aprendran les competències bàsiques d’una forma natural. El propòsit i la seva utilitat estarà ben clar per a ells.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s